Presentació «Viure l'anticlericalisme», d'Albert Palà a l'Ateneu Barcelonès (16-V-2018)

L'Ateneu Barcelonès i l'Editorial Afers

es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre

Viure l'anticlericalisme.

Una història cultural del lliure pensament català (1868-1923),

d'Albert Palà Moncusí

(I Premi d'Assaig Ateneu Bercelonès)

L'acte anirà a càrrec de

Susanna Tavera

(catedràtica d'Història Contemporània de la UB)

Jordi Casassas Ymbert

(president de l'Ateneu Bercelonès)

i comptarà amb la participació de l'autor

Dijous 16 de maig de 2018 a les 19 hores

a la Sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès

(carrer de la Canuda, 6, de Barcelona)

—

El lliure pensament català és un dels moviments socials més desconeguts de la nostra història contemporània, malgrat que va ser un dels més rellevants i influents durant el Sexenni Democràtic (1868-1874) i la Restauració borbònica (1874-1923). Aquest llibre l’analitza des d’una perspectiva d’història cultural i presta atenció a les seves estructures organitzatives, al seu permanent activisme anticlerical i a les confluències que generà amb diferents espiritua­litats alternatives i moviments socials i polítics. Maçons, republicans, anarquistes, espiritistes i, fins i tot, alguns protestants, teòsofs o socialistes participaren d’alguna manera en tot el magma de tendències que s’integraren al moviment lliurepensador. Personalitats com Francesc Ferrer i Guàrdia, Francesc Sunyer i Capdevila, Ángeles López de Ayala, Amàlia Domingo Soler, Odón de Buen, Rossend Arús, Anselmo Lorenzo o Josep Llunas i Pujals col·laboraren en un moviment que els oferia possibilitats d’actuació complementà­ries a les diferents militàncies polítiques i sindicals o a la privacitat de les lògies maçòniques i dels grups espiritistes. En el marc d’una societat majoritàriament catòlica, l’activisme lliurepensador contribuí decisivament a construir noves identitats anticlericals que es mobilitzaren amb múltiples objectius: combatre la influència de l’Església en el món educatiu i en les consciències femenines, construir cosmovisions alternatives al creacionisme o secularitzar els ritus de pas. Òbviament, no foren tasques fàcils i generaren una autèntica «guerra cultural» contra un catolicisme que pretenia mantenir la seva posició dominant. Rescatar aquests combats de l’oblit permet, també, situar en la llarga durada l’anàlisi de l’anticlericalisme català anant més enllà dels episodis cíclics de violència que, molt sovint, han orientat de manera finalista la seva anàlisi. 

Albert Palà Moncusí (Santa Coloma de Queralt, 1979) es llicencià en història a la Universitat de Barcelona amb premi extraordinari (2001) i es doctorà en història contemporània a la mateixa universitat amb una tesi sobre el lliure pensament català (2015). És membre del Grup d’Estudi d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (GEHCI) i ha publicat articles de recerca en revistes d’història com Afers o Cercles. Ha col·laborat també en diverses obres col·lectives com El franquisme a Catalunya (2005-2006) o L’Ateneu i Barcelona. Un segle i mig d’acció cultural (2006). Actualment és professor de geografia i història a l’Institut Rafael Casanova de Sant Boi de Llobregat. 

Presentació del llibre «Un estiu devastador» a la Llibreria Fan Set (València, 31-V-2018)

L'Editorial Afers i la Llibreria Fan Set

us conviden a la presentació del llibre

Un estiu devastador,

de Guillem Cortès

L'acte tindrà lloc el dijous 31 de maig a les 19 h.

a la Llibreria Fan Set (carrer Sant Ferran, 2 de València)

A més de l'autor, hi intervindran

l'escriptor Xavier Serra

i l'editor Vicent Olmos

—

Com dins un formiguer inundat per la crescuda brutal del riu, la gent del poble lluita, s’ofega, mossega, desespera per surar. El cop d’estat feixista obre les aigües el 1936. Mentre la guerra es defineix a les trinxeres, quin nom té la mort a la rereguarda? L’opressió retuda sobre la misèria esclata. Armes preparades per la defensa encanonen i abaten veïns desarmats. El 1938, amb la batalla perduda, els més joves, la quinta del biberó, amb 17 anys només, són mobilitzats. Un d’ells va de dol. Per què? Amb els seus ulls viurem el caos del front, les arrels del conflicte, la persecució dels sindicalistes i dels conservadors, el desgavell de les tensions acumulades, la singular situació de les dones, la desfeta, l’entrada de l’exèrcit al poble, la devastació criminal del tribunal militar i tots els silencis. Un estiu devastador dona veu a les víctimes i als qui no ho semblen, que som tots, amb una equilibrada combinació de passió narrativa i crònica rigorosa, de personatges vius i arxius esgrogueïts, i amb una anàlisi equànime però mai neutral sobre el context social i polític del període més negre i callat de la nostra història.

Presentació «Més enllà de la senyoria», de Pau Viciano a la Llibreria Babel (Castelló, 25-V-2018)

La Llibreria Babel, Acció Cultural del País Valencià

i l'Editorial Afers

es complauen a invitar-vos a la presentació del llibre

Més enllà de la senyoria.

Mercat i impostos a la Plana de Castelló

(segles XIV-XV),

de Pau Viciano

que tindrà lloc el dia 25 de maig de 2018, a les 19:00 hores,

al Fòrum Llibreria Babel de Castelló

(carrer Guitarrista Tàrrega, 20)

L'acte anirà a càrrec de l'autor del llibre, Pau Viciano,

doctor en història per la Universitat de València

i especialista en la fiscalitat i el món rural medievals

La presentació la farà Antoni Royo,

historiador i delegat d'ACPV a Castelló

—

La senyoria, el marc social i territorial que vinculava els senyors i els vassalls, era l’element definidor de la societat feudal. Peròhi havia d’altres realitats que, sense eixir de l’àmbit socioeconòmic, són imprescindibles per a caracteritzar les societats de la baixa edat mitjana: el mercat i l’impost. Els treballs recollits en aquest llibre analitzen l’impacte dels mercats i de la fiscalitat sobre el món rural, especialment sobre la pagesia, en un espai concret: la vila de Castelló i la comarca de la Plana. Els llauradors no reaccio­naven de manera automàtica a les oportunitats del mercat, sinó que es decidien per un cultiu comercial o altre en funció dels seus interessos, que podien estar en contradicció amb els dels senyors o els dels mercaders. La innovació agrària, amb el seu increment de la productivitat, esdevenia un terreny de «lluita per la renda» entre els diversos sectors socials que hi participaven, com també era un escenari per a la confrontació social i política la definició dels instruments fiscals que les viles tenien per a satisfer les demandes de la Corona i el pagament del deute públic. D’això tracten els articles reunits en aquest llibre, en definitiva dels esforços dels llauradors per conservar els guanys del seu treball, que es veien incrementats per les innovacions agràries, però amenaçats pel control que pretenien exercir els senyors i els mercaders sobre la comercialització i, sobretot, per uns imposts que, al capdavall, se n’anaven lluny i servien per reforçar les desigualtats territorials i socials d’un país encara en construcció.

Pau Viciano (Castelló de la Plana, 1963) és doctor en història per la Universitat de València i especialista en la fiscalitat i el món rural medievals. És autor dels llibres Els cofres del rei. Rendes i gestors de la batllia de Castelló (1366-1500) (Afers, 2000), Senyors, camperols i mercaders. El món rural valencià al segle XV (Afers, 2007), Regir la cosa pública. Prohoms i poder local a la vila de Castelló (segles XIV-XV) (2008) i Els peus que calciguen la terra. Els llauradors del País Valencià a la fi de l’edat mitjana (Premi Ferran Soldevila, 2012). A més de la recerca acadèmica, s’ha interessat per la historiografia i els usos del passat i la memòria social amb llibres com La temptació de la memòria (Premi Joan Fuster d’Assaig, 1995), Des de temps immemorial (Premi Llorer d’Assaig, 2003), El regne perdut. Quatre historiadors a la recerca de la identitat valenciana (Afers, 2005) i De Llorente a Marx. Estudis sobre l’obra cívica de Joan Fuster (2012). Forma part del consell de redacció de les revistes L’Espill i Afers. Fulls de Recerca i Pensament.

«Presentació de dos llibres d'Afers a la Llibreria Fan Set» (23 maig 2018)

L'Editorial Afers i la Llibreria Fan Set

us conviden a la presentació dels llibres

Memòria de la inquietud,

de Carles Camps Mundó

i

Shakespeare en la veu dels traductors catalans,

de Josep Maria Fulquet

Serà dimecres 23 de maig a les 19 h

a la Llibreria Fan Set de València

(carrer Sant Ferran, 12)

Hi intervindra, a més dels autors

Ramon Ramon i Vicent Olmos

en nom de l'editorial

—

Memòria de la inquietud (Carles Camps Mundó)

Encara que molts ho oblidin, tota obra literària —també artística— que no sigui naïf, que no sigui producte simplement de la ingenuïtat i la innocència, busca i necessita basar-se en alguna concepció ètica i estètica del món que li sigui pròpia. El mateix progrés de l’obra en construcció ho planteja a l’autor al llarg del temps com una exigència, en tingui més o menys consciència. Hi ha autors que miren de donar-hi forma a través de l’assaig. D’altres, com és freqüent en el cas de la poesia moderna, miren de vehicular-ho en l’obra mateixa, i d’aquí tants i tants poemes que han perdut el ressò de la tradició poètica i s’han quedat en simples conceptualismes. I encara d’altres ho confien a les pàgines confessionals d’un dietari. Finalment hi ha els que miren d’ignorar-ho fent veure que la seva obra és mer impuls creatiu. En el cas de Carles Camps Mundó, la plasmació d’aquesta necessitat de reflexió —la teoria que emmiralla els poemes que emmirallen la teoria— s’ha manifestat amb tota una sèrie de pensaments breus que són fragments que aspiren a formar un sol mirall, però que alhora són miralls en si mateixos, com ho és tot fragment de mirall; uns fragments que són el contrapunt teòric de la seva pràctica poètica i que abasten des de la reflexió crítica sobre el llenguatge i la poesia mateixa fins a les qüestions polítiques i socials que ens condicionen a l’hora de tenir una posició al món i enfront del món. Aquest llibre, Memòria de la inquietud —inquietud ontològica i inquietud social—, continuació de La figuració del(s) sentit(s) (2011), més enllà del valor que tingui per si mateix, és, doncs, un correlat teòric necessari per entendre tota la complexitat de la seva ja dilatada obra poètica.

Shakespeare en la veu dels traductors catalans (Josep M. Fulquet)

Aquest llibre és un inventari de les traduccions que s’han fet en llengua catalana de l’obra dramàtica de William Shakespeare, especialment les traduccions dels segles XIX i XX, des que Artur Masriera publica la seva versió de Hamlet fins a l’aparició dels trenta-set volums de l’obra completa traduïts per Salvador Oliva. Al llibre s’analitzen aquestes traduccions aplicant-hi els mètodes més rellevants de la moderna traductologia, l’estilística, la retòrica, etc., unes disciplines que ajuden a avaluar els textos examinats. És obvi que el teatre de Shakespeare i tota la seva profunda saviesa s’han mantingut vius al llarg del temps. A diferència d’altres monuments literaris de la cultura occidental, les obres de Shakespeare no han deixat mai de representar-se, i tenen una repercussió mediàtica considerable. Ja sigui pel nom dels actors i la seva projecció social —ahir va ser Enric Borràs, avui podrien ser Enric Majó o Lluís Homar—, ja sigui pel muntatge agosarat o trencador que sovint se’ns proposa, el cas és que el teatre de Shakespeare és un fenomen de pervivència com més va més notable. Un dels secrets d’aquesta llarga vida damunt dels escenaris és, sens dubte, la traducció que cada època fa d’un text al país de recepció, i la requesta que té, en funció del model de llengua triat per a cada ocasió, entre el públic lector. Així, la recepció del bard anglès a Catalunya en la veu dels seus traductors més destacats és una manera de percebre la llengua i la cultura catalanes dels segles XIX i XX, i serveix també per entendre les pautes de comportament estètic d’una societat.