dimecres, 25 d’abril del 2018

Presentació de dos llibre d'Afers a la llibreria Laie de Barcelona (3-V-2018)


us conviden a la presentació dels llibres

de Carles Camps Mundó


i

de Josep M. Fulquet


La presentació anirà a càrrec de Samb Abrans
i hi intervindran els dos autors


Llibreria Laie / Pau Claris, 85 / Barcelona

Memòria de la inquietud (Carles Camps Mundó)
Encara que molts ho oblidin, tota obra literària —també artística— que no sigui naïf, que no sigui producte simplement de la ingenuïtat i la innocència, busca i necessita basar-se en alguna concepció ètica i estètica del món que li sigui pròpia. El mateix progrés de l’obra en construcció ho planteja a l’autor al llarg del temps com una exigència, en tingui més o menys consciència. Hi ha autors que miren de donar-hi forma a través de l’assaig. D’altres, com és freqüent en el cas de la poesia moderna, miren de vehicular-ho en l’obra mateixa, i d’aquí tants i tants poemes que han perdut el ressò de la tradició poètica i s’han quedat en simples conceptualismes. I encara d’altres ho confien a les pàgines confessionals d’un dietari. Finalment hi ha els que miren d’ignorar-ho fent veure que la seva obra és mer impuls creatiu. En el cas de Carles Camps Mundó, la plasmació d’aquesta necessitat de reflexió —la teoria que emmiralla els poemes que emmirallen la teoria— s’ha manifestat amb tota una sèrie de pensaments breus que són fragments que aspiren a formar un sol mirall, però que alhora són miralls en si mateixos, com ho és tot fragment de mirall; uns fragments que són el contrapunt teòric de la seva pràctica poètica i que abasten des de la reflexió crítica sobre el llenguatge i la poesia mateixa fins a les qüestions polítiques i socials que ens condicionen a l’hora de tenir una posició al món i enfront del món. Aquest llibre, Memòria de la inquietud —inquietud ontològica i inquietud social—, continuació de La figuració del(s) sentit(s) (2011), més enllà del valor que tingui per si mateix, és, doncs, un correlat teòric necessari per entendre tota la complexitat de la seva ja dilatada obra poètica.

Shakespeare en la veu dels traductors catalans (Josep M. Fulquet)
Aquest llibre és un inventari de les traduccions que s’han fet en llengua catalana de l’obra dramàtica de William Shakespeare, especialment les traduccions dels segles XIX i XX, des que Artur Masriera publica la seva versió de Hamlet fins a l’aparició dels trenta-set volums de l’obra completa traduïts per Salvador Oliva. Al llibre s’analitzen aquestes traduccions aplicant-hi els mètodes més rellevants de la moderna traductologia, l’estilística, la retòrica, etc., unes disciplines que ajuden a avaluar els textos examinats. És obvi que el teatre de Shakespeare i tota la seva profunda saviesa s’han mantingut vius al llarg del temps. A diferència d’altres monuments literaris de la cultura occidental, les obres de Shakespeare no han deixat mai de representar-se, i tenen una repercussió mediàtica considerable. Ja sigui pel nom dels actors i la seva projecció social —ahir va ser Enric Borràs, avui podrien ser Enric Majó o Lluís Homar—, ja sigui pel muntatge agosarat o trencador que sovint se’ns proposa, el cas és que el teatre de Shakespeare és un fenomen de pervivència com més va més notable. Un dels secrets d’aquesta llarga vida damunt dels escenaris és, sens dubte, la traducció que cada època fa d’un text al país de recepció, i la requesta que té, en funció del model de llengua triat per a cada ocasió, entre el públic lector. Així, la recepció del bard anglès a Catalunya en la veu dels seus traductors més destacats és una manera de percebre la llengua i la cultura catalanes dels segles XIX i XX, i serveix també per entendre les pautes de comportament estètic d’una societat.

dijous, 12 d’abril del 2018

Presentació «Un estiu devastador» a Silla (26-IV-2018)

es complauen a convidar-vos
a la presentació del llibre
Un estiu devastador
de Guillem Cortès,
que tindrà lloc el dijous 26 dabril, a les 19 hores,
al Saló de Plens de l'Ajuntament de Silla
(carrer del Castell)


Hi intervindran:

Guillem Cortès (autor del llibre)
Paco López (catedràtic de filologia catalana)
Vicent Olmos (editor i historiador)

Com dins un formiguer inundat per la crescuda brutal del riu, la gent del poble lluita, s’ofega, mossega, desespera per surar. El cop d’estat feixista obre les aigües el 1936. Mentre la guerra es defineix a les trinxeres, quin nom té la mort a la rereguarda? L’opressió retuda sobre la misèria esclata. Armes preparades per la defensa encanonen i abaten veïns desarmats. El 1938, amb la batalla perduda, els més joves, la quinta del biberó, amb 17 anys només, són mobilitzats. Un d’ells va de dol. Per què? Amb els seus ulls viurem el caos del front, les arrels del conflicte, la persecució dels sindicalistes i dels conservadors, el desgavell de les tensions acumulades, la singular situació de les dones, la desfeta, l’entrada de l’exèrcit al poble, la devastació criminal del tribunal militar i tots els silencis. Un estiu devastador dona veu a les víctimes i als qui no ho semblen, que som tots, amb una equilibrada combinació de passió narrativa i crònica rigorosa, de personatges vius i arxius esgrogueïts, i amb una anàlisi equànime però mai neutral sobre el context social i polític del període més negre i callat de la nostra història.
editorial afers
Av. Doctor Gómez Ferrer, 55-5 / Apartat de correus 267 / 46470 Catarroja (País Valencià)
www.editorialafers.cat / afers@editorialafers.cat