divendres, 21 d’abril de 2017

Josep Igual signarà «L'incert alberg» a la Fira del Llibre (27-IV-2017)

Dimecres 27 d'abril a la vesprada
Josep Igual signarà
a la caseta de la Universitat de València (núm. 61-62),
de la Fira del Llibre de València,
exemplars del seu dietari
editat per Afers.


Un any de l’«incert alberg» que és la vida és el camí que calciga l’autor del llibre que el lector té a les mans. Van passant els dies segons que avança el calendari i va desgranant esquitxos de l’existència i del pas del temps des d’un aïllament volgudament i inapel·lablement universal. Un aïllament definit pel seu paisatge vital, per les seues lectures i per la seua música, que ens endinsa en un món personal únic però que amb tempos semblants o absolutament divergents —això no importa— podria ser el de qualsevol lector. La veu del narrador fa giragonses per les vivències i els pensaments que porten el caminant per les senderes que marca el paisatge i la cultura observada des de la seua talaia particular. I segons que van caient les fulles dels dies que s’escolen, com fan els autors que han dedicat bona part de la seua obra als escrits personals, es despulla i ens deixa entreveure un exercici literari que mai no deixa de ser autobiogràfic. La vida familiar, la música en totes les seues variants, la literatura, els paisatges amerats d’experiències adquirides als indrets per on ha viatjat —pel Delta, pel País o arreu del món—, les reflexions sobre la música, l’art, les novel·les o els poemaris llegits, o sobre la política, o sobre la seua manera de veure i comprendre el món, conformen un relat que ens porta, també, a través de confessions «agustinianes», pel sentiment de pertinença a una comunitat imaginada a través de la vida i de la cultura.


Salvador Vendrell signarà «Els dimonis que dicten» a la Fira del Llibre (26-IV-2017)

Dimecres 26 d'abril a la vesprada,
Salvador Vendrell signarà
a la caseta de la Universitat de València (núm. 61-62),
de la Fira del Llibre de València
exemplars del seu llibre
editat per Afers.


L’amenitat de les columnes del «Levante» de Salvador Vendrell ha de pressuposar un horitzó cultural concret: la literatura i la cultura catalanes viscudes des del País Valencià. Vendrell és, de fet, un crític literari camuflat de les lletres catalanes, i bona part de les seues columnes —la majoria de les que es recullen en aquest llibre— són judicis literaris que, exempts d’erudició rebuscada, són aplicats a conèixer la realitat social o la psicologia bàsica del ser humà. Posseïdor d’un ric anecdotari dels nostres escriptors i artistes, tant gràcies a la història literària com a la vivència personal —Vendrell té fusta de flâneur, una vocació que exerceix sempre que pot—, fa ús del corpus literari local per entendre i fer entendre afers universals. El lector pot arribar, per exemple, a meravellar-se de com és de fructífera la Ribera, culturalment i literària, un microcosmos poblat de bons escriptors en què Vendrell sol capbussar-se per condimentar les seues columnes.

dilluns, 3 d’abril de 2017

Presentació del llibre «Els valencians, des de quan són valencians?», de Vicent Baydal (Borriana, 7-IV-2017)

es complauen a invitar-vos a la presentació del llibre
de Vicent Baydal

L’acte tindrà lloc el divendres dia 7 d’abril, a les 19 hores,
al Centre Municipal de Cultura La Mercè, de Borriana.

Hi intervindran:

Santi Zorio (regidor de l’Ajuntament de Borriana)
Vicent Baydal (historiador i autor del llibre)
Vicent Olmos (editor i historiador)

L’estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament inèdit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l’avançament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral·lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d’història. En concret, la defensa dels Furs de València, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l’aparició d’una consciència col·lectiva pròpia, que diferenciava els habitants del regne de València, els valencians, dels altres pobles de la Corona d’Aragó i la resta d’Europa.
editorial afers
Av. Doctor Gómez Ferrer, 55-5 / Apartat de correus 267 / 46470 Catarroja (País Valencià)
www.editorialafers.cat / afers@editorialafers.cat