divendres, 27 de gener de 2017

Presentació de les «Biografies parcials» de Xavier Serra a l'Eliana (17-II-2017)


amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Eliana,
es complauen a invitar-vos a la presentació
dels tres volums de l’obra
Biografies parcials, de Xavier Serra.
L’acte tindrà lloc el divendres 17 de febrer de 2017,
a les 18:30 hores,

Hi intervindran:
Pura Peris (membre del Cel)
Albert Hauf (estudiós de la literatura catalana)
Xavier Serra (autor del llibre)
Vicent Olmos (editor)

* * *


Biografies parcials (1). Els 70 al País Valencià,
amb els retrats de sis personatges
nascuts entre el 1940 i el 1950:
el novel·lista Josep Lozano,
l'erudit Francesc Pérez Moragón,
el cooperativista Josep Maria Soriano Bessó,
el jurista Lluís Aguiló Lúcia,
el medievalista Robert Archer
i el pintor Manuel Boix.


on els personatges biografias són nascuts
entre el 1936 i el 1939:
el pintor i polític Doro Balaguer,
el capellà i director durant molts anys de la revista Saó
Josep Antoni Comes,
l'historiador i col·leccionista d'art Pere Maria Orts,
el crític literari Josep Iborra,
el romanista Germà Colón i el geògraf Vicenç Rosselló.


recull sis retrats de personatges nascuts
entre el 1936 i el 1940:
l'escriptor Joan Francesc Mira,
el fotògraf Francesc Jarque,
el cantant Raimon, l'historiador Thomas Glick,
el filòsof Josep Lluís Blasco
i l'estudiós de la literatura catalana Albert Hauf.

dijous, 26 de gener de 2017

Presentació «Els valencians, des de quan són valencians?», de Vicent Baydal (Vinaròs, 10-II-2017)

-->

es complauen a invitar-vos a la presentació del llibre
de Vicent Baydal

L’acte tindrà lloc el divendres dia 10 de febrer, a les 19:30 hores,
a l’Auditori Carles Santos de la Fundació Caixa Vinaròs
(carrer Socors, 64, Vinaròs)

Hi intervindran:
Manuel Molinos (Fundació Caixa Vinaròs)
David Gómez Mora (Tràngol. Grup de Debat i Recerca)
Sergio Urzainqui (Arxiu Municipal de Vinaròs)
Vicent Baydal (autor del llibre)

Organitza:
Tràngol. Grup de Debat i Recerca
Col·laboren:
Fundació Caixa Vinaròs i Espai Mariola Nos

L’estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament inèdit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l’avançament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral·lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d’història. En concret, la defensa dels Furs de València, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l’aparició d’una consciència col·lectiva pròpia, que diferenciava els habitants del regne de València, els valencians, dels altres pobles de la Corona d’Aragó i la resta d’Europa.

Presentació «Societat anònima. Els valencians, els diners i la política», de Vicent Flor a Catarroja (2-II-2017)


es complauen a convidarvos a la presentació del llibre
de Vicent Flor,
que tindrà lloc el dijous, dia 2 de febrer de 2017, a les 19 hores,
a la Sala d'exposicions del Teatre Auditori de Catarroja
(avinguda de la Diputació, 16).


Hi intervindran:

Vicent Flor
(autor del llibre i director de la Institució Alfons el Magnànim)
Maria Josep Amigó
(Vicepresidenta de la Diputació de València)
Vicent Olmos
(editor i historiador)

Per què els valencians disposen d’una renda per capita inferior a l’espanyola? Per què els salaris mitjans són inferiors als dels espanyols? Per què l’atur és més alt? Per què hi ha més pobresa i exclusió social? Per què hi ha una sanitat, una educació i uns serveis socials de pitjor qualitat que la mitjana de les comunitats autònomes? I, per què, pobres com són respecte a la mitjana de l’estat, reben un finançament també inferior? Per què les infraestructures continuen tenint una lògica radial centrada en el quilòmetre zero a Madrid? Qui se’n beneficia de tot plegat? On està la proclamada solidaritat i igualtat entre els ciutadans de l’estat? Qui alça la veu davant d’aquesta injustícia? La societat valenciana és veritablement un Levante feliz? En aquest assaig, escrit per a un públic no especialitzat i amb voluntat combativa, s’analitzen, i es critiquen, alguns dels problemes estructurals que pateixen la majoria dels cinc milions de valencians: la invisibilització per part dels mitjans i polítics espanyols, la corrupció, el model productiu centrat en la rajola, la pobresa, l’infrafinançament, la subordinació dels valencianoparlants, el pretès «poder valencià», etc., i es proposen algunes alternatives a la situació actual.

diumenge, 15 de gener de 2017

Seminari sobre «Els valencians, des de quan són valencians?», al Port de Sagunt (26-I-2017)


El dijous 26 de gener de 2017, a les 18 hores,
del Port de Sagunt (carrer La Pasionaria, s/n),
tindrà lloc un seminari sobre el tema
«Els valencians, des de quan són valencians?»,


El seminari, serà impartit per l'historiador
Vicent Baydal,
autor del llibre del mateix títol publicat

L’estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament inèdit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l’avançament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral·lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d’història. En concret, la defensa dels Furs de València, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l’aparició d’una consciència col·lectiva pròpia, que diferenciava els habitants del regne de València, els valencians, dels altres pobles de la Corona d’Aragó i la resta d’Europa.

Presentació del llibre «Herois anònims. La història d'en Romuald Grané Vilaseca» (Mataró, 24-I-2017)



tenen el gust d'invitar-vos a la presentació del llibre
que tindrà lloc el dimarts 24 de gener de 2017, a les 19 hores,
a la Llibreria Buc de Llibres, de Mataró
(carrer Muralla del Tigre, 31)


Hi intervidran:

Quitèria Guirao
(amiga dels darrers anys d'en Romuald Grané)
Núria Segura
(curadora de l'edició)
Eulàlia Vintró
(catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona)

El llibre explica la història personal d’un militant comunista antifranquista que va viure la seva adolescència en el context de la Segons República, mentre ajudava a la botiga dels seus pares. En Romuald serà testimoni primer, durant la Guerra Civil, de la violència a la rereguarda republicana, i, després de la victòria franquista, de la repressió de la Dictadura durant la postguerra. Als anys quaranta, quan ja havia obert el seu propi taller, després d’haver treballat d’aprenent de tapisser, el seu compromís polític el portarà a afiliar-se a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, l’organització juvenil del PSUC. En Romuald viurà de prop esdeveniments clau de la lluita contra la Dictadura, com la famosa Caiguda dels 80, quan bona part de l’estructura clandestina del PSUC va ser desmantellada, o l’Afer Comorera, amb la defenestració del primer secretari general del partit i la marginació dels seus seguidors. El compromís polític comportarà per a en Romuald diverses detencions i estades a la presó durant la Dictadura. Un compromís que continuarà en l’època democràtica i que en la darrera etapa de la seva vida es manifestarà en la lluita contra l’alzheimer (la seva dona, la Flora, va morir d’aquesta malaltia) i la defensa de residències mixtes –amb persones que poden portar una vida normal fora de la residència fent companyia a persones que han d’estar internades– i del dret a una mort digna. El llibre consta d’una introducció històrica que serveix per contextualitzar alguns dels episodis biogràfics més destacats del protagonista, i que dóna peu al cos central del llibre, el relat en format literari sobre la seva vida. S’han de destacar també els annexos de l’obra, on trobem escrits i reflexions d’en Romuald, l’anàlisi del Consell de Guerra de 1953 i la transcripció íntegra d’una entrevista.

divendres, 13 de gener de 2017

Presentació «Els valencians, des de quan són valencians», de Vicent Baydal a Altea (20-I-2017)

El Col.lectiu de Compromís per Altea
I l'Editorial Afers
us conviden a la presentació del llibre
de Vicent Baydal


Tindrà lloc el divendres,
dia 20 de gener de 2017, a les 20 hores,
a la Casa de la Cultura d'Altea,
carrer Pont de Montcau, 14

L’estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament inèdit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l’avançament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral·lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d’història. En concret, la defensa dels Furs de València, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l’aparició d’una consciència col·lectiva pròpia, que diferenciava els habitants del regne de València, els valencians, dels altres pobles de la Corona d’Aragó i la resta d’Europa.

Vicent Baydal (València, 1979) és doctor en història medieval i ha estat investigador a l’Institut Universitari Europeu de Florència i al Corpus Christi College de la Universitat d’Oxford. Actualment és professor del Departament de Dret de la Universitat Pompeu Fabra.

dijous, 5 de gener de 2017

Presentació del llibre «Els valencians, des de quan són valencians?», de Vicent Baydal (Manises, 28-I-2016)


Organitzat per Agrupació Progressites de Manises-
Compromís per Manises presentarem el llibre
de Vicent Baydal, editat per Afers.
L'acte tindrà lloc el dissabte, dia 28 de gener de 2017,
a les 19:30 hores, a la seua d'APM-Cpompromís
(carrer Mestre Guillem, 46 de Manises)


L'acte comptarà amb la presència de l'autor


L’estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament inèdit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l’avançament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral·lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d’història. En concret, la defensa dels Furs de València, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l’aparició d’una consciència col·lectiva pròpia, que diferenciava els habitants del regne de València, els valencians, dels altres pobles de la Corona d’Aragó i la resta d’Europa.

Vicent Baydal (València, 1979) és doctor en història medieval i ha estat investigador a l’Institut Universitari Europeu de Florència i al Corpus Christi College de la Universitat d’Oxford. Actualment és professor del Departament de Dret de la Universitat Pompeu Fabra.

Presentació revista «Afers»: «Hospitals a la reraguarda republicana durant la Guerra Civil» (València, 24-I-2016)


es complauen a invitar-vos a la presentació del número 84
de la revista «Afers», que conté el dossier
Xavier García Ferrandis i Àlvar Martínez Vidal,
que tindrà lloc el dimarts, 24 de gener de 2017,
a les 19 hores,
al Palau de Cerveró,
seu de l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència,
plaça de Cisneros, 4 de València.


La presentació anirà a càrrec
del catedràtic d'Història de la Ciència
de la Universitat de València
Josep Lluís Barona




editorial afers
Av. Doctor Gómez Ferrer, 55-5 / Apartat de correus 267 / 46470 Catarroja (País Valencià)
www.editorialafers.cat / afers@editorialafers.cat