dijous, 2 de novembre de 2017

Presentació «Un estiu devastador» a Palma (16-XI-2017)


es complauen a covidar-vos a la presentació del llibre
Un estiu devastador, de Guillem Cortés, que tindrà lloc
a Embat Llibres (passatge Joan XXIII, s/n, Palma)


Hi intervindran:
Dolors Marín
(professora d'història)
Manel Santana
(professor d'historia)
Guillem Cortès
(autor del llibre)
Com dins un formiguer inundat per la crescuda brutal del riu, la gent del poble lluita, s’ofega, mossega, desespera per surar. El cop d’estat feixista obre les aigües el 1936. Mentre la guerra es defineix a les trinxeres, quin nom té la mort a la rereguarda? L’opressió retuda sobre la misèria esclata. Armes preparades per la defensa encanonen i abaten veïns desarmats. El 1938, amb la batalla perduda, els més joves, la quinta del biberó, amb 17 anys només, són mobilitzats. Un d’ells va de dol. Per què? Amb els seus ulls viurem el caos del front, les arrels del conflicte, la persecució dels sindicalistes i dels conservadors, el desgavell de les tensions acumulades, la singular situació de les dones, la desfeta, l’entrada de l’exèrcit al poble, la devastació criminal del tribunal militar i tots els silencis. Un estiu devastador dona veu a les víctimes i als qui no ho semblen, que som tots, amb una equilibrada combinació de passió narrativa i crònica rigorosa, de personatges vius i arxius esgrogueïts, i amb una anàlisi equànime però mai neutral sobre el context social i polític del període més negre i callat de la nostra història.

dimecres, 4 d’octubre de 2017

Presentació del llibre «Un estiu devastador», de Guillem Cortès (Sueca, 3-XI-2017)


us conviden a la presentació del llibre
Un estiu devastadorde Guillem Cortès,
que tindrà lloc el divendres 3 de novembre,
a les 19 hores, al saló d'actes de la biblioteca
(Plaça dels Molins de la Vila, 9)


Hi intervindran:

Guillem Cortès (autor del llibre)
Xavier Serra (escriptor)
Vicent Olmos (editor)

Com dins un formiguer inundat per la crescuda brutal del riu, la gent del poble lluita, s’ofega, mossega, desespera per surar. El cop d’estat feixista obre les aigües el 1936. Mentre la guerra es defineix a les trinxeres, quin nom té la mort a la rereguarda? L’opressió retuda sobre la misèria esclata. Armes preparades per la defensa encanonen i abaten veïns desarmats. El 1938, amb la batalla perduda, els més joves, la quinta del biberó, amb 17 anys només, són mobilitzats. Un d’ells va de dol. Per què? Amb els seus ulls viurem el caos del front, les arrels del conflicte, la persecució dels sindicalistes i dels conservadors, el desgavell de les tensions acumulades, la singular situació de les dones, la desfeta, l’entrada de l’exèrcit al poble, la devastació criminal del tribunal militar i tots els silencis. Un estiu devastador dona veu a les víctimes i als qui no ho semblen, que som tots, amb una equilibrada combinació de passió narrativa i crònica rigorosa, de personatges vius i arxius esgrogueïts, i amb una anàlisi equànime però mai neutral sobre el context social i polític del període més negre i callat de la nostra història.

dilluns, 19 de juny de 2017

Presentació del llibre "Independència i autonomia" de Gerard Rosich (Barcelona, 27-VI-2017)

us conviden a la presentació del llibre
que tindrà lloc el dimarts 27 de juny de 2017 a les 19:30 h
a la Llibreria Calders
(passatge Pere Calders 9, de Barcelona)


Hi intervindran:

Daniel Gamper (filòsof)
Òscar Jané (historiador)
Gerard Rosich (autor del llibre)

-
Aquest llibre recupera una interpretació alternativa de la modernitat tot reconstruint històricament el concepte d’«autonomia» en oposició a les teories polítiques que es basen en la noció de «sobirania». D’una banda, critica la narrativa que justifica l’actual hegemonia de la concepció liberal d’«autonomia» que es troba a la base de  la globalització i que fa inviable qualsevol noció de subjectivitat col·lectiva; i de l’altra, reivindica el contingut amb què el concepte d’«autonomia» va reaparèixer en la modernitat. El llibre interpreta una sèrie d’esdeveniments històrics entesos com l’origen del món modern, com una història de dominació en què la globalització és un pas ulterior en la modernitat, i proposa una connexió entre aquesta visió de la modernitat i l’imperialisme. D’altra banda, en contrast amb la visió estàndard que explica el sorgiment de l’autonomia durant la Il·lustració, mostra que la noció d’«autonomia»és constitutiva de la modernitat, després d’haver-se inventat a la Grècia clàssica, en l’anomenada «era de descobriments» al segle XVI i dins el marc de la reforma protestant en el Sacre Imperi Romanogermànic. El concepte es va encunyar per definir una qualitat política de les subjectivitats col·lectives que s’oposaven a la dominació imperial justificada amb el concepte de «sobirania». Així doncs, el llibre fa una crítica del present que mostra la necessitat que es donen una pluralitat de subjectivitats col·lectives autoexcloents per tal de defensar l’autonomia i oposar-se a les formes de dominació que la teoria política del contracte perpetua per mitjà de legitimació.


Gerard Rosich (Barcelona, 1975) és doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i membre de l’equip de recerca TRAMOD al Centre d’Estudis sobre Cultura, Política i Societat de la Universitat de Barcelona. Actualment treballa com a investigador al Departament de Cultures del Món de la Universitat d’Hèlsinki. Ha publicat, juntament amb Peter Wagner, el volum The Trouble with Democracy. Political Modernity at the XXIst Century (Edinburgh University Press, 2016). És també membre actiu cofundador amb Miquel Ferrés del conjunt de música instrumental Triulet. Ha publicat diversos discos, dos d’ells en col·laboració amb els poetes Enric Casasses, Tira-li l’Alè (Discmedi, 2012), i Gerard Horta, Balada de l’Holandès Errant (Discmedi, 2014).

dissabte, 10 de juny de 2017

Presentació de la revista »Mirmanda» (Mas Espert, Vilajuïga, 16-VI-2017)


us conviden al debat
«Les dones i el món del vi»
Divendres 16 de juny de 2017 a les 19:45 h,
amb motiu de la presentació de la revista Mirmanda


Hi intervindran:

Eva Vicens (Peridoista, vadevi.cat)
Anna Espelt (enòloga, directora d'Espelt Viticultors)
Bàrbara Schimitt Solà (grup Mirmanda)
Oscar Jané (codirector de la revista Mirmanda)


Lloc: Mas Espelt (Vilajuïga)
tel. 972 53 17 27 / 669 346 071
En acabar hi haurà un tast de vi

-->
«Vi.cat. Patrimoni i cultura del vi català» / Editorial / Part I. Una mirada històrica: Eduard Puig Vayreda: La fil·loxera entre el Rosselló i l’Empordà / Núria Arimany i Àngels Farreras: Salut econòmica financera de les empreses vinícoles del Llenguadoc-Rosselló (2008-2013) / Martí Crespo: Gotims d’història / Joan C. Martín: Origen i destí. La vitis del País Valencià a Els vins de l’arc mediterrani / Part II. Patrimoni: Raquel Lacuesta: Els cellers cooperatius, referents de la Catalunya vitivinícola / Jordina Escala: Editar obres d'agricultura segons Emili Giralt i Raventós / Part III. Literatures del vi: Sebastià Perelló: Servir de copa / Efrem Gordillo: Di-vi  Da-li: un tast amb Salvador Desig / Part IV. La gastronomia del vi: Pau Canaleta: Els vins de l’Empordà. Una història d’èxit / Frédéric Galtier: Vins catalans: une identité (ré)inventée / Part V. Símbols i simbologies: Joan Cuscó: D'un país de vinyes i vins / Xavier Febrés: L’alta frontera de la vinya a la baixa serra de l’Albera / Oscar Jané: La irrupció de la dona en el món del vi / Vària (Part VI): Roger Bonastre: Melodies de mobilització, dissidència i esperança / Andreu Balent i Miquèl Ruquet: Correspondència de guerra en català: la carta del rossellonès Carles Gazel (1915) / Andreu Navarra: Andreu Nin, historiador / Laura Llevadot: Une maison toujours hantée: démocratie et souveraineté en Catalogne / Resums / Résumés / Abstracts / Fotografies: Tarek Serraj.
-->

dijous, 8 de juny de 2017

Presentació «Les ciències de l'Antiguitat a Catalunya» (Barcelona, 19 de juny 2017)


L'editorial Afers es complau a invitar-vos a la presentació
del volum de la revista Afers. Fulls de recerca i pensament
dedicat al tema «Les ciències de l'Antiguitat a Catalunya».
L'acte dindrà lloc el proper dilluns 19 de juny,
a les 19:00 h, al local d'Arqueonet,
carrer Sepúlveda, 79, de Barcelona.


Hi intervindran:

Òscar Jané
(UAB/Cap de redacció d'«Afers»)
Jordi Vidal
(UAB/coordinador del volum)
Jordi Cortadella (UAB), Lluís Feliu (UB)
i Jaume Pòrtulas (UB)
(col·laboradors del volum)


dimecres, 24 de maig de 2017

Presentació del llibre «Una memòria compartida» a l'Espai Mallorca (Barcelona, 1-VI-2017)


i l'associació d'Amics de la Bressola,
us conviden a la presentació del llibre
dijous, dia 1 de juny de 2017, a 2/4 de 8 del vespre,
(plaça Vicenç Martorell, 1-2, Barcelona)

Hi intervindran:

Enric Pujol i Casademont (editor del llibre)
Queralt Solé i Barjau (editora del llibre)
Geoffroy Lourdou (Grup Mirmanda)


Aquest llibre palesa l’existència d’una memòria compartida pels catalans més enllà de divisions polítiques actuals i passades. La importància d’una memòria comuna és fonamental per parlar de nació. Ho és  tant en el cas català com per a qualsevol realitat nacional o estatal. L’anàlisi de la memòria col·lectiva ha centrat una branca importantíssima de la recerca dels historiadors, pensadors i científics socials dels darrers temps. I ha tingut concrecions molt brillants, com ara l’obra pionera dirigida per Pierre NoraLes lieux de mémoire (7 vols., 1984-1993), referida a la República francesa. A Catalunya, el pioner fou Albert Balcells amb Llocs de memòria dels catalans (2008), una reflexió sobre les relacions entre memòria, història i identitat nacional. Balcells era, doncs, la persona més indicada per redactar el pòrtic d’aquest volum. El llibre aplega estudis molt útils per a l’anàlisi d’una temàtica indefugible per als catalans. S’hi parteix del mateix territori com a memòria, sense desatendre espais emblemàtics. I, juntament amb el territori, hi ha les persones, vistes des d’una perspectiva dinàmica i en situacions límit, com ara durant la guerra i l’exili. També s’hi recullen estudis que fan referència a la transmissió d’idees, a l’art, a la literatura, als símbols i als arxius com a dipositaris de la memòria.

El Grup Mirmanda és un col·lectiu de reflexió sobre temes que poden representar un pal de paller en el desenvolupament cultural i territorial de la societat. És una àgora oberta i dinàmica, d’ambdós gèneres, d’historiadors, historiadors de l’art, arquitectes, sociòlegs, filòlegs, economistes, editors, fotògrafs, filòsofs i molts altres que, provinents de diferents punts del territori, miren de realitzar una tasca de reflexió de país, rigorosa, científica i pràctica. L’origen rau en la creació de la revista de cultura Mirmanda, la qual, des del nord del país i des de la seva creació el 2006 (www.mirmanda.com), fa emergir temes i debats d’interès nacional i internacional. Els col·laboradors del Grup Mirmanda treballen diàriament per a traspassar fronteres amb temes que interessen tant a Sueca, Figueres, Barcelona o Perpinyà com en qualsevol part del món. Aquesta col·lecció és el resultat d’una col·laboració sòlida i de país entre l’editorial Afers i Mirmanda.
Els autors que han col·laborat en aquest volum coneixen bé la matèria tractada i s’han esforçat per fer treballs sintètics, rigorosos i atractius per al lector. No en va una de les principals finalitats del llibre és estimular nous treballs sobre la qüestió. En el primer bloc, «Territoris, persones i memòria», s’hi apleguen els estudis d’Enric Pujol, Antoni Pol, Pep Vivas, Miquèl Ruquet, Jordi Font i Eric Forcada. En el segon bloc, «Idees, cultura i memòria», s’hi recullen les contribucions d’Albert Testart, Marc Sogues, Mariona Seguranyes, Erola Simon, Lluís Obiols i Marta Rovira. Al final, s’hi inclou una descripció biogràfica dels autors per tenir un coneixement més minuciós dels seus treballs i de les seves aspiracions.

dijous, 18 de maig de 2017

Presentació del llibre «Una nova via per a l'empresa valenciana» (Alcoi, 19-V-2017)


us inviten a la presentació del llibre coordinat per Elies Seguí Mas,
que tindrà lloc el divendres, dia 19 de maig de 2017, a les 19 hores,
a la Cambra de Comerç d'Alcoi (carrer de Sant Francesc, 10).


Hi intervenen:

Enrique Rico
(President de la Cambra de Comerç d'Alcoi)
Vicent Soler i Marco
(Conseller d'Hisenda i Model Econòmic
de la Generalitat Valenciana)
Júlia Company
(Directora General de l'IVACE)
Elies Seguí Mas
(coordinador del llibre i autor)
Eladio Silvestre
(empresari local)
Jordi Davó
(moderador)

Els autors que han participat en el volun han estat:

Rafael Beneyto Cabanes
(Analista financer de Caixa Ontinyent)
Josep Vicent Boira Maiques
(Universitat de València)
Rafael Climent Gonzàlez
(Conseller d'Economia Sostenible, Sectors Productius,
Comerç i Ocupació de la Generalitat Valencia)
Vicent Cucarella Tormo
(Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques-IVIE)
Fidel León Darder
(Universitat de València)
Isidre March Chordà
(Universitat de València)
Elies Seguí Mas
(Universitat Politècnica de València)
Ángel Soler Guillén
(Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques-IVIE)
Vicent Soler i Marco
(Conseller d'Hisenda i Model Econòmic
de la Generalitat Valenciana)

Com fer front al repte que suposa construir un nou model productiu per a la societat valenciana?  Com podem superar els valencians les amenaces de la competència global i l’emergència de l’economia del coneixement que han fet desaparèixer gran part del nostre teixit productiu tradicional?  Un nou model no s’improvisa i haurà de partir de les tradicionals fortaleses dels nostres empresaris i empresàries. Ells i elles hauran de liderar un canvi on hauran de prendre decisions estratègiques sobre la innovació a les empreses, la internacionalització de l’activitat i la responsabilitat ètica de les seues accions. No obstant això, un canvi de model productiu és un repte extraordinari, on la societat valenciana ha d’estar al costat dels seus empresaris. Com?  Principalment educant persones preparades per al nou escenari, possibilitant el crèdit i el finançament per a dinamitzar la iniciativa empresarial i construint infraestructures eficients que ens acosten amb avantatges als nostres mercats.
L’empresa valenciana s’ha mostrat històricament dinàmica davant les dificultats que ha patit (absència de recursos naturals, manca d’infraestructures, etc.). Així, la «via valenciana» s’ha materialitzat en una forma singular de fer empresa, dotada amb uns trets característics que tradicionalment han generat benestar per a la nostra societat (mitjançant l’obertura als mercats exteriors, l’emprenedoria, els clústers industrials, etc.). No obstant això, l’economia valenciana ha sigut invisible com a objecte d’estudi fins fa unes poques dècades. El present duu nous escenaris postcrisi on la globalització, les TIC, el canvi climàtic, els països emergents o els nous riscos geopolítics han evidenciat la pèrdua dels nostres avantatges competitius tradicionals. Un present delicat, no únicament a causa de la crisi, ja que nombrosos motors que impulsaven la nostra economia han desaparegut o s’han tornat molt febles. Així, la profunda transformació del nostre model productiu requereix un diagnòstic rigorós i un plantejament clar de les alternatives adequades per a fer front als nombrosos reptes que tenim. En aquest context, l’obra que teniu a les mans pretén —modestament— inspirar una visió empresarial de país al voltant d’un programa possible i desitjable. Sobre les bases de la nostra tradició empresarial, el nostre capital humà i la nostra capacitat emprenedora, el repte és reinventar un nou model productiu. Un model que ha de tornar a ser competitiu, innovador, obert al món i socialment responsable.

dilluns, 15 de maig de 2017

Presentacío "Els valencians, des de quan són valencians?" i Grup Harca (Concentaina, 19-V-2017)


us conviden a la presentació dels llibres
de Vicent Baydal
del Grup Harca,
el divendres, 19 de maig, a les 20 hores,
a la Sala Daurada del Palau Comtal de Cocentaina


Hi intervindran:

Vicent Baydal
Frederic Aparisi
Ferran Esquilache

--
L’estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament inèdit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l’avançament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral·lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d’història. En concret, la defensa dels Furs de València, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l’aparició d’una consciència col·lectiva pròpia, que diferenciava els habitants del regne de València, els valencians, dels altres pobles de la Corona d’Aragó i la resta d’Europa.

Vicent Baydal (València, 1979) és doctor en història medieval i ha estat investigador a l’Institut Universitari Europeu de Florència i al Corpus Christi College de la Universitat d’Oxford. Actualment és professor del Departament de Dret de la Universitat Jaume I de Castelló

dimarts, 2 de maig de 2017

Presentació «Els valencians, des de quan són valencians?», de Vicent Baydal a Novelda (5-V-2017)


la Regidoria de Cultura i Patrimoni de l'Ajuntament de Novelda
es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre
de Vicent Baydal,
que tindrà lloc el divendres 5 de maig, a les 19:30 hores,


Actuarà Artur Deltell en Acústic


L’estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament inèdit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l’avançament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral·lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d’història. En concret, la defensa dels Furs de València, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l’aparició d’una consciència col·lectiva pròpia, que diferenciava els habitants del regne de València, els valencians, dels altres pobles de la Corona d’Aragó i la resta d’Europa.

Vicent Baydal (València, 1979) és doctor en història medieval i ha estat investigador a l’Institut Universitari Europeu de Florència i al Corpus Christi College de la Universitat d’Oxford. Actualment és professor del Departament de Dret de la Universitat Jaume I de Castelló.
editorial afers
Av. Doctor Gómez Ferrer, 55-5 / Apartat de correus 267 / 46470 Catarroja (País Valencià)
www.editorialafers.cat / afers@editorialafers.cat