dimecres, 4 d’octubre de 2017

Presentació del llibre «Un estiu devastador», de Guillem Cortès (Sueca, 3-XI-2017)


us conviden a la presentació del llibre
Un estiu devastadorde Guillem Cortès,
que tindrà lloc el divendres 3 de novembre,
a les 19 hores, al saló d'actes de la biblioteca
(Plaça dels Molins de la Vila, 9)


Hi intervindran:

Guillem Cortès (autor del llibre)
Xavier Serra (escriptor)
Vicent Olmos (editor)

Com dins un formiguer inundat per la crescuda brutal del riu, la gent del poble lluita, s’ofega, mossega, desespera per surar. El cop d’estat feixista obre les aigües el 1936. Mentre la guerra es defineix a les trinxeres, quin nom té la mort a la rereguarda? L’opressió retuda sobre la misèria esclata. Armes preparades per la defensa encanonen i abaten veïns desarmats. El 1938, amb la batalla perduda, els més joves, la quinta del biberó, amb 17 anys només, són mobilitzats. Un d’ells va de dol. Per què? Amb els seus ulls viurem el caos del front, les arrels del conflicte, la persecució dels sindicalistes i dels conservadors, el desgavell de les tensions acumulades, la singular situació de les dones, la desfeta, l’entrada de l’exèrcit al poble, la devastació criminal del tribunal militar i tots els silencis. Un estiu devastador dona veu a les víctimes i als qui no ho semblen, que som tots, amb una equilibrada combinació de passió narrativa i crònica rigorosa, de personatges vius i arxius esgrogueïts, i amb una anàlisi equànime però mai neutral sobre el context social i polític del període més negre i callat de la nostra història.

dilluns, 19 de juny de 2017

Presentació del llibre "Independència i autonomia" de Gerard Rosich (Barcelona, 27-VI-2017)

us conviden a la presentació del llibre
que tindrà lloc el dimarts 27 de juny de 2017 a les 19:30 h
a la Llibreria Calders
(passatge Pere Calders 9, de Barcelona)


Hi intervindran:

Daniel Gamper (filòsof)
Òscar Jané (historiador)
Gerard Rosich (autor del llibre)

-
Aquest llibre recupera una interpretació alternativa de la modernitat tot reconstruint històricament el concepte d’«autonomia» en oposició a les teories polítiques que es basen en la noció de «sobirania». D’una banda, critica la narrativa que justifica l’actual hegemonia de la concepció liberal d’«autonomia» que es troba a la base de  la globalització i que fa inviable qualsevol noció de subjectivitat col·lectiva; i de l’altra, reivindica el contingut amb què el concepte d’«autonomia» va reaparèixer en la modernitat. El llibre interpreta una sèrie d’esdeveniments històrics entesos com l’origen del món modern, com una història de dominació en què la globalització és un pas ulterior en la modernitat, i proposa una connexió entre aquesta visió de la modernitat i l’imperialisme. D’altra banda, en contrast amb la visió estàndard que explica el sorgiment de l’autonomia durant la Il·lustració, mostra que la noció d’«autonomia»és constitutiva de la modernitat, després d’haver-se inventat a la Grècia clàssica, en l’anomenada «era de descobriments» al segle XVI i dins el marc de la reforma protestant en el Sacre Imperi Romanogermànic. El concepte es va encunyar per definir una qualitat política de les subjectivitats col·lectives que s’oposaven a la dominació imperial justificada amb el concepte de «sobirania». Així doncs, el llibre fa una crítica del present que mostra la necessitat que es donen una pluralitat de subjectivitats col·lectives autoexcloents per tal de defensar l’autonomia i oposar-se a les formes de dominació que la teoria política del contracte perpetua per mitjà de legitimació.


Gerard Rosich (Barcelona, 1975) és doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i membre de l’equip de recerca TRAMOD al Centre d’Estudis sobre Cultura, Política i Societat de la Universitat de Barcelona. Actualment treballa com a investigador al Departament de Cultures del Món de la Universitat d’Hèlsinki. Ha publicat, juntament amb Peter Wagner, el volum The Trouble with Democracy. Political Modernity at the XXIst Century (Edinburgh University Press, 2016). És també membre actiu cofundador amb Miquel Ferrés del conjunt de música instrumental Triulet. Ha publicat diversos discos, dos d’ells en col·laboració amb els poetes Enric Casasses, Tira-li l’Alè (Discmedi, 2012), i Gerard Horta, Balada de l’Holandès Errant (Discmedi, 2014).

dissabte, 10 de juny de 2017

Presentació de la revista »Mirmanda» (Mas Espert, Vilajuïga, 16-VI-2017)


us conviden al debat
«Les dones i el món del vi»
Divendres 16 de juny de 2017 a les 19:45 h,
amb motiu de la presentació de la revista Mirmanda


Hi intervindran:

Eva Vicens (Peridoista, vadevi.cat)
Anna Espelt (enòloga, directora d'Espelt Viticultors)
Bàrbara Schimitt Solà (grup Mirmanda)
Oscar Jané (codirector de la revista Mirmanda)


Lloc: Mas Espelt (Vilajuïga)
tel. 972 53 17 27 / 669 346 071
En acabar hi haurà un tast de vi

-->
«Vi.cat. Patrimoni i cultura del vi català» / Editorial / Part I. Una mirada històrica: Eduard Puig Vayreda: La fil·loxera entre el Rosselló i l’Empordà / Núria Arimany i Àngels Farreras: Salut econòmica financera de les empreses vinícoles del Llenguadoc-Rosselló (2008-2013) / Martí Crespo: Gotims d’història / Joan C. Martín: Origen i destí. La vitis del País Valencià a Els vins de l’arc mediterrani / Part II. Patrimoni: Raquel Lacuesta: Els cellers cooperatius, referents de la Catalunya vitivinícola / Jordina Escala: Editar obres d'agricultura segons Emili Giralt i Raventós / Part III. Literatures del vi: Sebastià Perelló: Servir de copa / Efrem Gordillo: Di-vi  Da-li: un tast amb Salvador Desig / Part IV. La gastronomia del vi: Pau Canaleta: Els vins de l’Empordà. Una història d’èxit / Frédéric Galtier: Vins catalans: une identité (ré)inventée / Part V. Símbols i simbologies: Joan Cuscó: D'un país de vinyes i vins / Xavier Febrés: L’alta frontera de la vinya a la baixa serra de l’Albera / Oscar Jané: La irrupció de la dona en el món del vi / Vària (Part VI): Roger Bonastre: Melodies de mobilització, dissidència i esperança / Andreu Balent i Miquèl Ruquet: Correspondència de guerra en català: la carta del rossellonès Carles Gazel (1915) / Andreu Navarra: Andreu Nin, historiador / Laura Llevadot: Une maison toujours hantée: démocratie et souveraineté en Catalogne / Resums / Résumés / Abstracts / Fotografies: Tarek Serraj.
-->

dijous, 8 de juny de 2017

Presentació «Les ciències de l'Antiguitat a Catalunya» (Barcelona, 19 de juny 2017)


L'editorial Afers es complau a invitar-vos a la presentació
del volum de la revista Afers. Fulls de recerca i pensament
dedicat al tema «Les ciències de l'Antiguitat a Catalunya».
L'acte dindrà lloc el proper dilluns 19 de juny,
a les 19:00 h, al local d'Arqueonet,
carrer Sepúlveda, 79, de Barcelona.


Hi intervindran:

Òscar Jané
(UAB/Cap de redacció d'«Afers»)
Jordi Vidal
(UAB/coordinador del volum)
Jordi Cortadella (UAB), Lluís Feliu (UB)
i Jaume Pòrtulas (UB)
(col·laboradors del volum)


dimecres, 24 de maig de 2017

Presentació del llibre «Una memòria compartida» a l'Espai Mallorca (Barcelona, 1-VI-2017)


i l'associació d'Amics de la Bressola,
us conviden a la presentació del llibre
dijous, dia 1 de juny de 2017, a 2/4 de 8 del vespre,
(plaça Vicenç Martorell, 1-2, Barcelona)

Hi intervindran:

Enric Pujol i Casademont (editor del llibre)
Queralt Solé i Barjau (editora del llibre)
Geoffroy Lourdou (Grup Mirmanda)


Aquest llibre palesa l’existència d’una memòria compartida pels catalans més enllà de divisions polítiques actuals i passades. La importància d’una memòria comuna és fonamental per parlar de nació. Ho és  tant en el cas català com per a qualsevol realitat nacional o estatal. L’anàlisi de la memòria col·lectiva ha centrat una branca importantíssima de la recerca dels historiadors, pensadors i científics socials dels darrers temps. I ha tingut concrecions molt brillants, com ara l’obra pionera dirigida per Pierre NoraLes lieux de mémoire (7 vols., 1984-1993), referida a la República francesa. A Catalunya, el pioner fou Albert Balcells amb Llocs de memòria dels catalans (2008), una reflexió sobre les relacions entre memòria, història i identitat nacional. Balcells era, doncs, la persona més indicada per redactar el pòrtic d’aquest volum. El llibre aplega estudis molt útils per a l’anàlisi d’una temàtica indefugible per als catalans. S’hi parteix del mateix territori com a memòria, sense desatendre espais emblemàtics. I, juntament amb el territori, hi ha les persones, vistes des d’una perspectiva dinàmica i en situacions límit, com ara durant la guerra i l’exili. També s’hi recullen estudis que fan referència a la transmissió d’idees, a l’art, a la literatura, als símbols i als arxius com a dipositaris de la memòria.

El Grup Mirmanda és un col·lectiu de reflexió sobre temes que poden representar un pal de paller en el desenvolupament cultural i territorial de la societat. És una àgora oberta i dinàmica, d’ambdós gèneres, d’historiadors, historiadors de l’art, arquitectes, sociòlegs, filòlegs, economistes, editors, fotògrafs, filòsofs i molts altres que, provinents de diferents punts del territori, miren de realitzar una tasca de reflexió de país, rigorosa, científica i pràctica. L’origen rau en la creació de la revista de cultura Mirmanda, la qual, des del nord del país i des de la seva creació el 2006 (www.mirmanda.com), fa emergir temes i debats d’interès nacional i internacional. Els col·laboradors del Grup Mirmanda treballen diàriament per a traspassar fronteres amb temes que interessen tant a Sueca, Figueres, Barcelona o Perpinyà com en qualsevol part del món. Aquesta col·lecció és el resultat d’una col·laboració sòlida i de país entre l’editorial Afers i Mirmanda.
Els autors que han col·laborat en aquest volum coneixen bé la matèria tractada i s’han esforçat per fer treballs sintètics, rigorosos i atractius per al lector. No en va una de les principals finalitats del llibre és estimular nous treballs sobre la qüestió. En el primer bloc, «Territoris, persones i memòria», s’hi apleguen els estudis d’Enric Pujol, Antoni Pol, Pep Vivas, Miquèl Ruquet, Jordi Font i Eric Forcada. En el segon bloc, «Idees, cultura i memòria», s’hi recullen les contribucions d’Albert Testart, Marc Sogues, Mariona Seguranyes, Erola Simon, Lluís Obiols i Marta Rovira. Al final, s’hi inclou una descripció biogràfica dels autors per tenir un coneixement més minuciós dels seus treballs i de les seves aspiracions.

dijous, 18 de maig de 2017

Presentació del llibre «Una nova via per a l'empresa valenciana» (Alcoi, 19-V-2017)


us inviten a la presentació del llibre coordinat per Elies Seguí Mas,
que tindrà lloc el divendres, dia 19 de maig de 2017, a les 19 hores,
a la Cambra de Comerç d'Alcoi (carrer de Sant Francesc, 10).


Hi intervenen:

Enrique Rico
(President de la Cambra de Comerç d'Alcoi)
Vicent Soler i Marco
(Conseller d'Hisenda i Model Econòmic
de la Generalitat Valenciana)
Júlia Company
(Directora General de l'IVACE)
Elies Seguí Mas
(coordinador del llibre i autor)
Eladio Silvestre
(empresari local)
Jordi Davó
(moderador)

Els autors que han participat en el volun han estat:

Rafael Beneyto Cabanes
(Analista financer de Caixa Ontinyent)
Josep Vicent Boira Maiques
(Universitat de València)
Rafael Climent Gonzàlez
(Conseller d'Economia Sostenible, Sectors Productius,
Comerç i Ocupació de la Generalitat Valencia)
Vicent Cucarella Tormo
(Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques-IVIE)
Fidel León Darder
(Universitat de València)
Isidre March Chordà
(Universitat de València)
Elies Seguí Mas
(Universitat Politècnica de València)
Ángel Soler Guillén
(Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques-IVIE)
Vicent Soler i Marco
(Conseller d'Hisenda i Model Econòmic
de la Generalitat Valenciana)

Com fer front al repte que suposa construir un nou model productiu per a la societat valenciana?  Com podem superar els valencians les amenaces de la competència global i l’emergència de l’economia del coneixement que han fet desaparèixer gran part del nostre teixit productiu tradicional?  Un nou model no s’improvisa i haurà de partir de les tradicionals fortaleses dels nostres empresaris i empresàries. Ells i elles hauran de liderar un canvi on hauran de prendre decisions estratègiques sobre la innovació a les empreses, la internacionalització de l’activitat i la responsabilitat ètica de les seues accions. No obstant això, un canvi de model productiu és un repte extraordinari, on la societat valenciana ha d’estar al costat dels seus empresaris. Com?  Principalment educant persones preparades per al nou escenari, possibilitant el crèdit i el finançament per a dinamitzar la iniciativa empresarial i construint infraestructures eficients que ens acosten amb avantatges als nostres mercats.
L’empresa valenciana s’ha mostrat històricament dinàmica davant les dificultats que ha patit (absència de recursos naturals, manca d’infraestructures, etc.). Així, la «via valenciana» s’ha materialitzat en una forma singular de fer empresa, dotada amb uns trets característics que tradicionalment han generat benestar per a la nostra societat (mitjançant l’obertura als mercats exteriors, l’emprenedoria, els clústers industrials, etc.). No obstant això, l’economia valenciana ha sigut invisible com a objecte d’estudi fins fa unes poques dècades. El present duu nous escenaris postcrisi on la globalització, les TIC, el canvi climàtic, els països emergents o els nous riscos geopolítics han evidenciat la pèrdua dels nostres avantatges competitius tradicionals. Un present delicat, no únicament a causa de la crisi, ja que nombrosos motors que impulsaven la nostra economia han desaparegut o s’han tornat molt febles. Així, la profunda transformació del nostre model productiu requereix un diagnòstic rigorós i un plantejament clar de les alternatives adequades per a fer front als nombrosos reptes que tenim. En aquest context, l’obra que teniu a les mans pretén —modestament— inspirar una visió empresarial de país al voltant d’un programa possible i desitjable. Sobre les bases de la nostra tradició empresarial, el nostre capital humà i la nostra capacitat emprenedora, el repte és reinventar un nou model productiu. Un model que ha de tornar a ser competitiu, innovador, obert al món i socialment responsable.

dilluns, 15 de maig de 2017

Presentacío "Els valencians, des de quan són valencians?" i Grup Harca (Concentaina, 19-V-2017)


us conviden a la presentació dels llibres
de Vicent Baydal
del Grup Harca,
el divendres, 19 de maig, a les 20 hores,
a la Sala Daurada del Palau Comtal de Cocentaina


Hi intervindran:

Vicent Baydal
Frederic Aparisi
Ferran Esquilache

--
L’estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament inèdit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l’avançament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral·lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d’història. En concret, la defensa dels Furs de València, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l’aparició d’una consciència col·lectiva pròpia, que diferenciava els habitants del regne de València, els valencians, dels altres pobles de la Corona d’Aragó i la resta d’Europa.

Vicent Baydal (València, 1979) és doctor en història medieval i ha estat investigador a l’Institut Universitari Europeu de Florència i al Corpus Christi College de la Universitat d’Oxford. Actualment és professor del Departament de Dret de la Universitat Jaume I de Castelló

dimarts, 2 de maig de 2017

Presentació «Els valencians, des de quan són valencians?», de Vicent Baydal a Novelda (5-V-2017)


la Regidoria de Cultura i Patrimoni de l'Ajuntament de Novelda
es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre
de Vicent Baydal,
que tindrà lloc el divendres 5 de maig, a les 19:30 hores,


Actuarà Artur Deltell en Acústic


L’estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament inèdit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l’avançament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral·lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d’història. En concret, la defensa dels Furs de València, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l’aparició d’una consciència col·lectiva pròpia, que diferenciava els habitants del regne de València, els valencians, dels altres pobles de la Corona d’Aragó i la resta d’Europa.

Vicent Baydal (València, 1979) és doctor en història medieval i ha estat investigador a l’Institut Universitari Europeu de Florència i al Corpus Christi College de la Universitat d’Oxford. Actualment és professor del Departament de Dret de la Universitat Jaume I de Castelló.

divendres, 21 d’abril de 2017

Josep Igual signarà «L'incert alberg» a la Fira del Llibre (27-IV-2017)

Dimecres 27 d'abril a la vesprada
Josep Igual signarà
a la caseta de la Universitat de València (núm. 61-62),
de la Fira del Llibre de València,
exemplars del seu dietari
editat per Afers.


Un any de l’«incert alberg» que és la vida és el camí que calciga l’autor del llibre que el lector té a les mans. Van passant els dies segons que avança el calendari i va desgranant esquitxos de l’existència i del pas del temps des d’un aïllament volgudament i inapel·lablement universal. Un aïllament definit pel seu paisatge vital, per les seues lectures i per la seua música, que ens endinsa en un món personal únic però que amb tempos semblants o absolutament divergents —això no importa— podria ser el de qualsevol lector. La veu del narrador fa giragonses per les vivències i els pensaments que porten el caminant per les senderes que marca el paisatge i la cultura observada des de la seua talaia particular. I segons que van caient les fulles dels dies que s’escolen, com fan els autors que han dedicat bona part de la seua obra als escrits personals, es despulla i ens deixa entreveure un exercici literari que mai no deixa de ser autobiogràfic. La vida familiar, la música en totes les seues variants, la literatura, els paisatges amerats d’experiències adquirides als indrets per on ha viatjat —pel Delta, pel País o arreu del món—, les reflexions sobre la música, l’art, les novel·les o els poemaris llegits, o sobre la política, o sobre la seua manera de veure i comprendre el món, conformen un relat que ens porta, també, a través de confessions «agustinianes», pel sentiment de pertinença a una comunitat imaginada a través de la vida i de la cultura.


Salvador Vendrell signarà «Els dimonis que dicten» a la Fira del Llibre (26-IV-2017)

Dimecres 26 d'abril a la vesprada,
Salvador Vendrell signarà
a la caseta de la Universitat de València (núm. 61-62),
de la Fira del Llibre de València
exemplars del seu llibre
editat per Afers.


L’amenitat de les columnes del «Levante» de Salvador Vendrell ha de pressuposar un horitzó cultural concret: la literatura i la cultura catalanes viscudes des del País Valencià. Vendrell és, de fet, un crític literari camuflat de les lletres catalanes, i bona part de les seues columnes —la majoria de les que es recullen en aquest llibre— són judicis literaris que, exempts d’erudició rebuscada, són aplicats a conèixer la realitat social o la psicologia bàsica del ser humà. Posseïdor d’un ric anecdotari dels nostres escriptors i artistes, tant gràcies a la història literària com a la vivència personal —Vendrell té fusta de flâneur, una vocació que exerceix sempre que pot—, fa ús del corpus literari local per entendre i fer entendre afers universals. El lector pot arribar, per exemple, a meravellar-se de com és de fructífera la Ribera, culturalment i literària, un microcosmos poblat de bons escriptors en què Vendrell sol capbussar-se per condimentar les seues columnes.

dilluns, 3 d’abril de 2017

Presentació del llibre «Els valencians, des de quan són valencians?», de Vicent Baydal (Borriana, 7-IV-2017)

es complauen a invitar-vos a la presentació del llibre
de Vicent Baydal

L’acte tindrà lloc el divendres dia 7 d’abril, a les 19 hores,
al Centre Municipal de Cultura La Mercè, de Borriana.

Hi intervindran:

Santi Zorio (regidor de l’Ajuntament de Borriana)
Vicent Baydal (historiador i autor del llibre)
Vicent Olmos (editor i historiador)

L’estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament inèdit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l’avançament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral·lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d’història. En concret, la defensa dels Furs de València, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l’aparició d’una consciència col·lectiva pròpia, que diferenciava els habitants del regne de València, els valencians, dels altres pobles de la Corona d’Aragó i la resta d’Europa.

dijous, 23 de març de 2017

Presentació del llibre «Associacionisme educatiu i cultural. L'Ateneu i el Círcol Catòlic de Badalona (1879-1936)» (Badalona, 6-IV-2017)



Us invitem a la presentació del llibre
de Jordi Albadalejo,
que tindrà lloc el dijous, 6 d'abril, a les 19 hores,
al Museu de Badalona
(plaça de l'Assemblea de Catalunya, 1)


El llibre, editat per Afers, analitza el moviment ateneista a Badalona. És el resultat d'una recerca feta per l'autor com a guanyador de la II Beca de Recerca Històrica «Terra d'Ateneus», convocada per l'Institut Ramon Muntaner i la Federació d'Ateneus de Catalunya amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals i el patrocini de l'Obra Social de la Caixa.

La presentació comptarà amb la presència de l'autor
i de Salvador Casals,
president de la Federació d'Ateneus de Catalunya

Aquest llibre dóna llum a l’empenta de l’Ateneu Obrer i el Círcol Catòlic de Badalona, des de la seva formació el darrer quart del segle XIX fins a la Guerra Civil. La rellevància social, cultural i formativa d’ambdues entitats supera el marc local i permet eixamplar el coneixement general català, gràcies a la seva configuració com a sociabilitats formals amb uns determinats processos culturals i educatius adreçats als associats i oberts a la població. El llibre estudia com aquestes entitats basteixen una oferta escolar, com interpreten la realitat en què viuen a través de la premsa pròpia i com estructuren l’esbarjo i les activitats culturals i esportives que promouen. La recerca també contribueix a recuperar la memòria històrica del dinamisme de la societat civil badalonina i per extensió catalana, en una ciutat eminentment industrial i sotmesa a intensos i accelerats canvis econòmics, demogràfics, polítics i sindicals abans de la tragèdia civil i l’ensulsiada de 1939. Sobretot fa difusió de l’exemple cívic que suposa la vitalitat de la cultura popular urbana per tal de posar en pràctica una resposta original que suplís les mancances de l’Estat en l’àmbit instructiu, el foment de la cultura i de la millora de la qualitat de vida.

diumenge, 12 de març de 2017

Presentació «Els dimonis que dicten», de Salvador Vendrell (Xàtiva, 24-III-2017)


es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre
de Salvador Vendrell,
que tindrà lloc divendres 24 de març, a les 19:30 hores,
a la Llibreria La Coctera
(avinguda de Gregorio Molina, 17, de Xàtiva)


Hi intervindran:

Anna Moner (escriptora)
Salvador Vendrell (autor del llbire)
Vicent Olmos (editor)

L’amenitat de les columnes del "Levante" de Salvador Vendrell ha de pressuposar un horitzó cultural concret: la literatura i la cultura catalanes viscudes des del País Valencià. Vendrell és, de fet, un crític literari camuflat de les lletres catalanes, i bona part de les seues columnes —la majoria de les que es recullen en aquest llibre— són judicis literaris que, exempts d’erudició rebuscada, són aplicats a conèixer la realitat social o la psicologia bàsica del ser humà. Posseïdor d’un ric anecdotari dels nostres escriptors i artistes, tant gràcies a la història literària com a la vivència personal —Vendrell té fusta de flâneur, una vocació que exerceix sempre que pot—, fa ús del corpus literari local per entendre i fer entendre afers universals. El lector pot arribar, per exemple, a meravellar-se de com és de fructífera la Ribera, culturalment i literària, un microcosmos poblat de bons escriptors en què Vendrell sol capbussar-se per condimentar les seues columnes.
editorial afers
Av. Doctor Gómez Ferrer, 55-5 / Apartat de correus 267 / 46470 Catarroja (País Valencià)
www.editorialafers.cat / afers@editorialafers.cat