dissabte, 18 de juny de 2016

«Una memòria compartida». Presentació i debat 'mirmandià' (22.VI-2016)


Mirmanda, l'editorial Afers i la Lllibreria la Memòria
us conviden al debat sobre «símbols i llocs de memòria»
que tindrà lloc a la llibreria La Memòria
(plaça Vila de Gràcia, 19 de Barcelona),
arran de la presentació del llibre


Hi intervindran:

Enric Pujol (coeditor del llibre)
Marta Rovira (coautora)
Marc Sogues (coautor)
Òscar Jané (codirector de la col·lecció Mirmanda)


***

Aquest llibre palesa l’existència d’una memòria compartida pels catalans més enllà de divisions polítiques actuals i passades. La importància d’una memòria comuna és fonamental per parlar de nació. Ho és  tant en el cas català com per a qualsevol realitat nacional o estatal. L’anàlisi de la memòria col·lectiva ha centrat una branca importantíssima de la recerca dels historiadors, pensadors i científics socials dels darrers temps. I ha tingut concrecions molt brillants, com ara l’obra pionera dirigida per Pierre Nora, Les lieux de mémoire (7 vols., 1984-1993), referida a la República francesa. A Catalunya, el pioner fou Albert Balcells amb Llocs de memòria dels catalans (2008), una reflexió sobre les relacions entre memòria, història i identitat nacional. Balcells era, doncs, la persona més indicada per redactar el pòrtic d’aquest volum. El llibre aplega estudis molt útils per a l’anàlisi d’una temàtica indefugible per als catalans. S’hi parteix del mateix territori com a memòria, sense desatendre espais emblemàtics. I, juntament amb el territori, hi ha les persones, vistes des d’una perspectiva dinàmica i en situacions límit, com ara durant la guerra i l’exili. També s’hi recullen estudis que fan referència a la transmissió d’idees, a l’art, a la literatura, als símbols i als arxius com a dipositaris de la memòria.

 El Grup Mirmanda és un col·lectiu de reflexió sobre temes que poden representar un pal de paller en el desenvolupament cultural i territorial de la societat. És una àgora oberta i dinàmica, d’ambdós gèneres, d’historiadors, historiadors de l’art, arquitectes, sociòlegs, filòlegs, economistes, editors, fotògrafs, filòsofs i molts altres que, provinents de diferents punts del territori, miren de realitzar una tasca de reflexió de país, rigorosa, científica i pràctica. L’origen rau en la creació de la revista de cultura Mirmanda, la qual, des del nord del país i des de la seva creació el 2006 (www.mirmanda.com), fa emergir temes i debats d’interès nacional i internacional. Els col·laboradors del Grup Mirmanda treballen diàriament per a traspassar fronteres amb temes que interessen tant a Sueca, Figueres, Barcelona o Perpinyà com en qualsevol part del món. Aquesta col·lecció és el resultat d’una col·laboració sòlida i de país entre l’editorial Afers i Mirmanda.

Els autors que han col·laborat en aquest volum coneixen bé la matèria tractada i s’han esforçat per fer treballs sintètics, rigorosos i atractius per al lector. No en va una de les principals finalitats del llibre és estimular nous treballs sobre la qüestió. En el primer bloc, «Territoris, persones i memòria», s’hi apleguen els estudis d’Enric Pujol, Antoni Pol, Pep Vivas, Miquèl Ruquet, Jordi Font i Eric Forcada. En el segon bloc, «Idees, cultura i memòria», s’hi recullen les contribucions d’Albert Testart, Marc Sogues, Mariona Seguranyes, Erola Simon, Lluís Obiols i Marta Rovira. Al final, s’hi inclou una descripció biogràfica dels autors per tenir un coneixement més minuciós dels seus treballs i de les seves aspiracions.

dimarts, 14 de juny de 2016

Presentació "Els valencians, des de quan són valencians?" a Segorbe (17-VI-2016)


La Asociación 'La Rocha' y la Editorial Afers
os invitan a la presentación del libro
de Vicent Baydal ,
que tendrá lugar el viernes 17 de junio de 2016
a las 10:30 horas,
en el edificio Glorieta de Segorbe (Alto Palancia),
calle Fray Bonifacio Ferrer , núm. 2 .
El acto cuenta con la colaboración de
la Concejalía de Cultura del Ayuntamiento de Segorbe ,
el Edificio Glorieta (Epa) , el Ateneo Julio Cervera
y la Asociación 'La Rocha’.

Intervendrán:

Pedro Gómez (concejal de cultura)
Vicent Baydal (autor del libro)
Vicent Olmos (editor)


 L’Asociació ‘La Rocha’ i l’Editorial Afers
us conviden a la presentació del llibre
de Vicent Baydal,
que tindrà lloc divendres 17 de juny del 2016
a les 10:30 hores,
a l’edifici Glorieta de Sogorb (l’Alt Palància),
carrer Fra Bonifaci Ferrer,  núm. 2.
L’acte compta amb la col·laboració de
la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sogorb,
l’Edifici Glorieta (Epa), l’Ateneu Julio Cervera
i l’Associació ‘La Rocha’.

Hi intervindran:

Pedro Gómez (regidor de cultura)
Vicent Baydal (autor del llibre)
Vicent Olmos (editor)

* * *
L’estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament inèdit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l’avançament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral·lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d’història. En concret, la defensa dels Furs de València, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l’aparició d’una consciència col·lectiva pròpia, que diferenciava els habitants del regne de València, els valencians, dels altres pobles de la Corona d’Aragó i la resta d’Europa.
Vicent Baydal (València, 1979) és doctor en història medieval i ha estat investigador a l’Institut Universitari Europeu de Florència i al Corpus Christi College de la Universitat d’Oxford. Actualment és professor del Departament de Dret de la Universitat Pompeu Fabra.

diumenge, 12 de juny de 2016

Presentació: «Una memòria compartida» (Andorra la Vella, 15-VI-2016)


us conviden a la presentació del llibre
que tindrà lloc dimecres 15 de juny a les 20 hores
d'Andorra la Vella.


Hi intervindran:

Enric Pujol i Casademont (editor del llibre)
Antoni Pol i Solé (coautor)
Lluís Obiols i Perearnau (coautor)
Òscar Jané i Checa (director de la col·lecció Mirmanda)

http://mirmanda.blogspot.com · www.mirmanda.cat · @grup_mirmanda
http://editorialafers.cat · https://editorialafers.blogspot.com.es/ · @editorialafers


Aquest llibre palesa l’existència d’una memòria compartida pels catalans més enllà de divisions polítiques actuals i passades. La importància d’una memòria comuna és fonamental per parlar de nació. Ho és  tant en el cas català com per a qualsevol realitat nacional o estatal. L’anàlisi de la memòria col·lectiva ha centrat una branca importantíssima de la recerca dels historiadors, pensadors i científics socials dels darrers temps. I ha tingut concrecions molt brillants, com ara l’obra pionera dirigida per Pierre Nora, Les lieux de mémoire (7 vols., 1984-1993), referida a la República francesa. A Catalunya, el pioner fou Albert Balcells amb Llocs de memòria dels catalans (2008), una reflexió sobre les relacions entre memòria, història i identitat nacional. Balcells era, doncs, la persona més indicada per redactar el pòrtic d’aquest volum. El llibre aplega estudis molt útils per a l’anàlisi d’una temàtica indefugible per als catalans. S’hi parteix del mateix territori com a memòria, sense desatendre espais emblemàtics. I, juntament amb el territori, hi ha les persones, vistes des d’una perspectiva dinàmica i en situacions límit, com ara durant la guerra i l’exili. També s’hi recullen estudis que fan referència a la transmissió d’idees, a l’art, a la literatura, als símbols i als arxius com a dipositaris de la memòria.

 El Grup Mirmanda és un col·lectiu de reflexió sobre temes que poden representar un pal de paller en el desenvolupament cultural i territorial de la societat. És una àgora oberta i dinàmica, d’ambdós gèneres, d’historiadors, historiadors de l’art, arquitectes, sociòlegs, filòlegs, economistes, editors, fotògrafs, filòsofs i molts altres que, provinents de diferents punts del territori, miren de realitzar una tasca de reflexió de país, rigorosa, científica i pràctica. L’origen rau en la creació de la revista de cultura Mirmanda, la qual, des del nord del país i des de la seva creació el 2006 (www.mirmanda.com), fa emergir temes i debats d’interès nacional i internacional. Els col·laboradors del Grup Mirmanda treballen diàriament per a traspassar fronteres amb temes que interessen tant a Sueca, Figueres, Barcelona o Perpinyà com en qualsevol part del món. Aquesta col·lecció és el resultat d’una col·laboració sòlida i de país entre l’editorial Afers i Mirmanda.
Els autors que han col·laborat en aquest volum coneixen bé la matèria tractada i s’han esforçat per fer treballs sintètics, rigorosos i atractius per al lector. No en va una de les principals finalitats del llibre és estimular nous treballs sobre la qüestió. En el primer bloc, «Territoris, persones i memòria», s’hi apleguen els estudis d’Enric Pujol, Antoni Pol, Pep Vivas, Miquèl Ruquet, Jordi Font i Eric Forcada. En el segon bloc, «Idees, cultura i memòria», s’hi recullen les contribucions d’Albert Testart, Marc Sogues, Mariona Seguranyes, Erola Simon, Lluís Obiols i Marta Rovira. Al final, s’hi inclou una descripció biogràfica dels autors per tenir un coneixement més minuciós dels seus treballs i de les seves aspiracions.

diumenge, 5 de juny de 2016

Presentació del llibre «Els valencians, des de quan són valencians?» (Castelló, 11-VI-2016)


el dissabte 11 de juny, a les 12 h, al Pati de la Casa de Cultura
(Carrer Antoni Maura, 4),
tindrà lloc el segon i últim vermut literari de la primavera de 2016,
una iniciativa que busca promoure la lectura
i els autors en llengua catalana.
En aquesta ocasió, parlarem amb Vicent Baydal
sobre el seu assaig


L’historiador s'hi endinsa en l'estudi empíric dels orígens
de la identitat vinculada a la comunitat política
del regne medieval de València,
des de la seua fundació el 1238 a la dècada de 1360,
amb la consolidació de les Corts Valencianes
i la Diputació del General o Generalitat.

L'organització proveirà el vermut
i es muntarà una paradeta on es podrà adquirir el llibre.
Us convidem a assistir-hi amb ganes d'escoltar
però sobretot d'intervenir, de dir-hi la vostra
i d'ajudar-nos a construir aquest espai de diàleg.

* * *

L’estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament inèdit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l’avançament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral·lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d’història. En concret, la defensa dels Furs de València, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l’aparició d’una consciència col·lectiva pròpia, que diferenciava els habitants del regne de València, els valencians, dels altres pobles de la Corona d’Aragó i la resta d’Europa.

Presentació «Els valencians, des de quan són valencians?» a Castellar-l'Oliveral (10-VI-2016)


es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre
de Vicent Baydal,
que tindrà lloc el divendres, dia 10 de juny del 2016,
a les 19 hores,


Hi intervindran:
Vicent Baydal (historiador i autor del llibre)
Vicent Olmos (editor i historiador)

* * *

L’estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament inèdit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l’avançament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral·lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d’història. En concret, la defensa dels Furs de València, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l’aparició d’una consciència col·lectiva pròpia, que diferenciava els habitants del regne de València, els valencians, dels altres pobles de la Corona d’Aragó i la resta d’Europa.
editorial afers
Av. Doctor Gómez Ferrer, 55-5 / Apartat de correus 267 / 46470 Catarroja (País Valencià)
www.editorialafers.cat / afers@editorialafers.cat