dimecres, 14 de desembre de 2016

Presentació "Els valencians, des de quan són valencians?", de Vicent Baydal, a Moncofa (27-XII-2016)


El dimarts 27 de desembre, a les 20 hores,
amb motiu dels actes de commemoració del 763è aniversari
de la concessió de la Carta Pobla de Moncofa (1253),
Vicent Baydal presentarà
a la Biblioteca Municipal de Moncofa
(carrer Ramón y Cajal, 6)
el seu llibre
editat per Afers


Vicent Baydal (València, 1979) és doctor en història medieval i ha estat investigador a l’Institut Universitari Europeu de Florència i al Corpus Christi College de la Universitat d’Oxford. Actualment és professor del Departament de Dret de la Universitat Pompeu Fabra.

L’estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament inèdit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l’avançament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral·lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d’història. En concret, la defensa dels Furs de València, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l’aparició d’una consciència col·lectiva pròpia, que diferenciava els habitants del regne de València, els valencians, dels altres pobles de la Corona d’Aragó i la resta d’Europa.

Presentació "L'incert alberg" de Josep Igual a Benifallet (27-XII-2016)


Organitzat per la Regidoria de Cultura de Benifallet (el Baix Ebre),
i dins dels actes programats per les Jornades Culturals,
el dimarts, dia 27 de desembre, a les 19:30 hores,
Josep Igual presentarà al Centre d'Interpretació el seu llibre


Un any de l’«incert alberg» que és la vida és el camí que calciga l’autor del llibre que el lector té a les mans. Van passant els dies segons que avança el calendari i va desgranant esquitxos de l’existència i del pas del temps des d’un aïllament volgudament i inapel·lablement universal. Un aïllament definit pel seu paisatge vital, per les seues lectures i per la seua música, que ens endinsa en un món personal únic però que amb tempos semblants o absolutament divergents —això no importa— podria ser el de qualsevol lector. La veu del narrador fa giragonses per les vivències i els pensaments que porten el caminant per les senderes que marca el paisatge i la cultura observada des de la seua talaia particular. I segons que van caient les fulles dels dies que s’escolen, com fan els autors que han dedicat bona part de la seua obra als escrits personals, es despulla i ens deixa entreveure un exercici literari que mai no deixa de ser autobiogràfic. La vida familiar, la música en totes les seues variants, la literatura, els paisatges amerats d’experiències adquirides als indrets per on ha viatjat —pel Delta, pel País o arreu del món—, les reflexions sobre la música, l’art, les novel·les o els poemaris llegits, o sobre la política, o sobre la seua manera de veure i comprendre el món, conformen un relat que ens porta, també, a través de confessions «agustinianes», pel sentiment de pertinença a una comunitat imaginada a través de la vida i de la cultura.

Conferència de Vicent Baydal a la Universitat d'Alacant (19-XII-2016)


Dilluns, dia 19 de desembre de 2016, a les 12:00 hores
a la Sala de Graus de la Facultat de Dret
de la Universitat d'Alacant
(Campus de Sant Vicent del Raspeig)
Vicent Baydal impartirà una conferència
a propòsit del seu llibre
editat per Afers


Vicent Baydal (València, 1979) és doctor en història medieval i ha estat investigador a l’Institut Universitari Europeu de Florència i al Corpus Christi College de la Universitat d’Oxford. Actualment és professor del Departament de Dret de la Universitat Pompeu Fabra.

L’estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament inèdit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l’avançament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral·lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d’història. En concret, la defensa dels Furs de València, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l’aparició d’una consciència col·lectiva pròpia, que diferenciava els habitants del regne de València, els valencians, dels altres pobles de la Corona d’Aragó i la resta d’Europa.

dijous, 8 de desembre de 2016

«Presentació 'Els valencians, des de quan són valencians?', de Vicent Baydal a Albaida (16-XII-2016)


Divendres, 16 de desembre, a les 19:30 hores,
presentarem a Albaida,
a la Sala Gòtica del Palau dels Milà i Aragó,
el llibre de Vicent Baydal,


Hi intervindran:

Abel Soler (historiador)
Vicent Baydal (autor del llibre)
Vicent Baydal (València, 1979) és doctor en història medieval i ha estat investigador a l’Institut Universitari Europeu de Florència i al Corpus Christi College de la Universitat d’Oxford. Actualment és professor del Departament de Dret de la Universitat Pompeu Fabra.

L’estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament inèdit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l’avançament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral·lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d’història. En concret, la defensa dels Furs de València, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l’aparició d’una consciència col·lectiva pròpia, que diferenciava els habitants del regne de València, els valencians, dels altres pobles de la Corona d’Aragó i la resta d’Europa.

dissabte, 26 de novembre de 2016

Presentació «Biografies parcials (3) L'època crítica», de Xavier Xerra a Algemesí (2-XII-2016)


L'Ullal Cultural d'Algemesí i l'Editorial Afers
es complauen a convidar-vos a l'acte de presentació del llibre
Biografies parcials (3). L'època crítica,
de Xavier Serra,
que se celebrarà el divendres 2 de desembre, a les 19:30 hores,
a la sala d'actes del Casino Liberal d'Algemesí
(carrer Muntanya, 24)


Amb les biografies de:
Joan Francesc Mira / Francesc Jarque / Raimon
Thomas G. Glick / Josep Lluís Blasco / Albert Hauf

Hi intervindran:
Josep Bermúdez
(regidor de l'Ajuntament d'Algemesí)
Xavier Serra
(autor del llibre)
Vicent Olmos
(editor)

Col·labora l'Ajuntament d'Algemesí

www.editorialafers.cat · editorialafers.blogspot.es · afers@editorialafers.cat · @editorialafers


Xavier Serra és un dels escriptors valencians més prolífics de la literatura catalana actual. Ha publicat darrerament en l’editorial Afers els llibres: La tertúlia de Joan Fuster, La filosofia en la cultura catalana, A peu de foto (amb fotografies de Francesc Vera), Història social de la filosofia catalana i dos volums de Biografies parcials: (1) Els 70 al País Valencià i (2) Nascuts abans de la guerra.

dilluns, 21 de novembre de 2016

Presentació del llibre «Societat anònima», de Vicent Flor (Els Poblets, 25-XI-2016)

es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre
de Vicent Flor,
que tindrà lloc el divendres, dia 25 de novembre del 2016,
a les 20 hores, a la Biblioteca Enric Valor

Hi intervindran:

Salvador Sendra i Gasquet
(alcalde-president
i regidor de Cultura de l'Ajuntament dels Poblets)
Vicent Flor
(autor del llibre)
Vicent Olmos
(editor)

Per què els valencians disposen d’una renda per capita inferior a l’espanyola? Per què els salaris mitjans són inferiors als dels espanyols? Per què l’atur és més alt? Per què hi ha més pobresa i exclusió social? Per què hi ha una sanitat, una educació i uns serveis socials de pitjor qualitat que la mitjana de les comunitats autònomes? I, per què, pobres com són respecte a la mitjana de l’estat, reben un finançament també inferior? Per què les infraestructures continuen tenint una lògica radial centrada en el quilòmetre zero a Madrid? Qui se’n beneficia de tot plegat? On està la proclamada solidaritat i igualtat entre els ciutadans de l’estat? Qui alça la veu davant d’aquesta injustícia? La societat valenciana és veritablement un Levante feliz? En aquest assaig, escrit per a un públic no especialitzat i amb voluntat combativa, s’analitzen, i es critiquen, alguns dels problemes estructurals que pateixen la majoria dels cinc milions de valencians: la invisibilització per part dels mitjans i polítics espanyols, la corrupció, el model productiu centrat en la rajola, la pobresa, l’infrafinançament, la subordinació dels valencianoparlants, el pretès «poder valencià», etc., i es proposen algunes alternatives a la situació actual.

divendres, 18 de novembre de 2016

Presentació del llibre «L'incert alberg», de Josep Igual (València, 23-XI-2016)


es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre
L'incert alberg, de Josep Igual,
que tindrà lloc dimecres 23 de novembre de 2016, a les 19 hores,
a la Llibreria Fan Set
(carrer Sant Ferran, 12, de València)


Hi intervindran:

Andreu Sevilla (escriptor)
Josep Igual (autor del llibre)
Vicent Olmos (editor)

Un any de l’«incert alberg» que és la vida és el camí que calciga l’autor del llibre que el lector té a les mans. Van passant els dies segons que avança el calendari i va desgranant esquitxos de l’existència i del pas del temps des d’un aïllament volgudament i inapel·lablement universal. Un aïllament definit pel seu paisatge vital, per les seues lectures i per la seua música, que ens endinsa en un món personal únic però que amb tempos semblants o absolutament divergents —això no importa— podria ser el de qualsevol lector. La veu del narrador fa giragonses per les vivències i els pensaments que porten el caminant per les senderes que marca el paisatge i la cultura observada des de la seua talaia particular. I segons que van caient les fulles dels dies que s’escolen, com fan els autors que han dedicat bona part de la seua obra als escrits personals, es despulla i ens deixa entreveure un exercici literari que mai no deixa de ser autobiogràfic. La vida familiar, la música en totes les seues variants, la literatura, els paisatges amerats d’experiències adquirides als indrets per on ha viatjat —pel Delta, pel País o arreu del món—, les reflexions sobre la música, l’art, les novel·les o els poemaris llegits, o sobre la política, o sobre la seua manera de veure i comprendre el món, conformen un relat que ens porta, també, a través de confessions «agustinianes», pel sentiment de pertinença a una comunitat imaginada a través de la vida i de la cultura.

dimarts, 15 de novembre de 2016

Presentació del llibre «Societat anònima», de Vicent Flor a Sedaví (17-XI-2016)


es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre
de Vicent Flor,
que tindrà lloc el dijous, dia 17 de novembre de 2016,
a les 20 hores,
a la seu de Compromís (Pintor Sorolla, 61)

Hi intervindran:

Vicent Flor (autor del llibre)
Vicent Olmos (editor)

Per què els valencians disposen d’una renda per capita inferior a l’espanyola? Per què els salaris mitjans són inferiors als dels espanyols? Per què l’atur és més alt? Per què hi ha més pobresa i exclusió social? Per què hi ha una sanitat, una educació i uns serveis socials de pitjor qualitat que la mitjana de les comunitats autònomes? I, per què, pobres com són respecte a la mitjana de l’estat, reben un finançament també inferior? Per què les infraestructures continuen tenint una lògica radial centrada en el quilòmetre zero a Madrid? Qui se’n beneficia de tot plegat? On està la proclamada solidaritat i igualtat entre els ciutadans de l’estat? Qui alça la veu davant d’aquesta injustícia? La societat valenciana és veritablement un Levante feliz? En aquest assaig, escrit per a un públic no especialitzat i amb voluntat combativa, s’analitzen, i es critiquen, alguns dels problemes estructurals que pateixen la majoria dels cinc milions de valencians: la invisibilització per part dels mitjans i polítics espanyols, la corrupció, el model productiu centrat en la rajola, la pobresa, l’infrafinançament, la subordinació dels valencianoparlants, el pretès «poder valencià», etc., i es proposen algunes alternatives a la situació actual.

Presentació «Els valencians, des de quan són valencians?», de Vicent Baydal a Riba-roja (18-XI-2016)


El Bloc de Camp de Túria i l'Editorial Afers
es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre
de Vicent Baydal,
que tindrà lloc divendres 18 de novembre de 2016,
a les 19:30 hores,
al Centre Social de Riba-roja (avinguda de la Pau, 1)


L'acte comptarà amb la presència de l'autor

L’estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament inèdit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l’avançament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral·lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d’història. En concret, la defensa dels Furs de València, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l’aparició d’una consciència col·lectiva pròpia, que diferenciava els habitants del regne de València, els valencians, dels altres pobles de la Corona d’Aragó i la resta d’Europa.

Vicent Baydal (València, 1979) és doctor en història medieval i ha estat investigador a l’Institut Universitari Europeu de Florència i al Corpus Christi College de la Universitat d’Oxford. Actualment és professor del Departament de Dret de la Universitat Pompeu Fabra.

Presentació «Els valencians, des de quan són valencins?», de Vicent Baydal a Riba-roja (18-XI-2016)


El Bloc de Camp de Túria i l'Editorial Afers
es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre
de Vicent Baydal,
que tindrà lloc divendres 18 de novembre de 2016,
a les 19:30 hores,
al Centre Social de Riba-roja (avinguda de la Pau, 1)


L'acte comptarà amb la presència de l'autor

L’estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament inèdit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l’avançament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral·lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d’història. En concret, la defensa dels Furs de València, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l’aparició d’una consciència col·lectiva pròpia, que diferenciava els habitants del regne de València, els valencians, dels altres pobles de la Corona d’Aragó i la resta d’Europa.

Vicent Baydal (València, 1979) és doctor en història medieval i ha estat investigador a l’Institut Universitari Europeu de Florència i al Corpus Christi College de la Universitat d’Oxford. Actualment és professor del Departament de Dret de la Universitat Pompeu Fabra.

dissabte, 12 de novembre de 2016

Presentació del llibre «Una nova via per a l'empresa valenciana» (Barcelona, 14-XI-2016)


es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre
coordinat per Elies Seguí,
que tindrà lloc el dilluns, 14 de novembre de 2016,
a les 19:30 hores,
al Col·legi d'Economistes de Barcelona
(plaça Gal·la Placídia, 32)


Hi intervindran:

Elies Seguí
(coordinador del llibre)
Vicent Olmos
(editor)
Vicent Sanchis
(periodista)
Oriol Amat
(catedràtic de la UPF i president de l'ACCID)
Joan Casas
(degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya)

Com fer front al repte que suposa construir un nou model productiu per a la societat valenciana?  Com podem superar els valencians les amenaces de la competència global i l’emergència de l’economia del coneixement que han fet desaparèixer gran part del nostre teixit productiu tradicional?  Un nou model no s’improvisa i haurà de partir de les tradicionals fortaleses dels nostres empresaris i empresàries. Ells i elles hauran de liderar un canvi on hauran de prendre decisions estratègiques sobre la innovació a les empreses, la internacionalització de l’activitat i la responsabilitat ètica de les seues accions. No obstant això, un canvi de model productiu és un repte extraordinari, on la societat valenciana ha d’estar al costat dels seus empresaris. Com?  Principalment educant persones preparades per al nou escenari, possibilitant el crèdit i el finançament per a dinamitzar la iniciativa empresarial i construint infraestructures eficients que ens acosten amb avantatges als nostres mercats.
L’empresa valenciana s’ha mostrat històricament dinàmica davant les dificultats que ha patit (absència de recursos naturals, manca d’infraestructures, etc.). Així, la «via valenciana» s’ha materialitzat en una forma singular de fer empresa, dotada amb uns trets característics que tradicionalment han generat benestar per a la nostra societat (mitjançant l’obertura als mercats exteriors, l’emprenedoria, els clústers industrials, etc.). No obstant això, l’economia valenciana ha sigut invisible com a objecte d’estudi fins fa unes poques dècades. El present duu nous escenaris postcrisi on la globalització, les TIC, el canvi climàtic, els països emergents o els nous riscos geopolítics han evidenciat la pèrdua dels nostres avantatges competitius tradicionals. Un present delicat, no únicament a causa de la crisi, ja que nombrosos motors que impulsaven la nostra economia han desaparegut o s’han tornat molt febles. Així, la profunda transformació del nostre model productiu requereix un diagnòstic rigorós i un plantejament clar de les alternatives adequades per a fer front als nombrosos reptes que tenim. En aquest context, l’obra que teniu a les mans pretén —modestament— inspirar una visió empresarial de país al voltant d’un programa possible i desitjable. Sobre les bases de la nostra tradició empresarial, el nostre capital humà i la nostra capacitat emprenedora, el repte és reinventar un nou model productiu. Un model que ha de tornar a ser competitiu, innovador, obert al món i socialment responsable.

dijous, 10 de novembre de 2016

Presentació del llibre "L'incert alberg", de Josep Igual, a Amposta (18-XI-2016)


es complauen a invitar-vos a la presentació del llibre
L'incert alberg, de Josep Igual,
que tindrà lloc el divendres, dia 18 de novembre de 2016,
a la biblioteca (carrer del Castell, 13-15, d'Amposta).

Hi intervindran:

Oriol Fuster (escriptor)
Josep Igual (autor del llibre)

--
Un any de l’«incert alberg» que és la vida és el camí que calciga l’autor del llibre que el lector té a les mans. Van passant els dies segons que avança el calendari i va desgranant esquitxos de l’existència i del pas del temps des d’un aïllament volgudament i inapel·lablement universal. Un aïllament definit pel seu paisatge vital, per les seues lectures i per la seua música, que ens endinsa en un món personal únic però que amb tempos semblants o absolutament divergents —això no importa— podria ser el de qualsevol lector. La veu del narrador fa giragonses per les vivències i els pensaments que porten el caminant per les senderes que marca el paisatge i la cultura observada des de la seua talaia particular. I segons que van caient les fulles dels dies que s’escolen, com fan els autors que han dedicat bona part de la seua obra als escrits personals, es despulla i ens deixa entreveure un exercici literari que mai no deixa de ser autobiogràfic. La vida familiar, la música en totes les seues variants, la literatura, els paisatges amerats d’experiències adquirides als indrets per on ha viatjat —pel Delta, pel País o arreu del món—, les reflexions sobre la música, l’art, les novel·les o els poemaris llegits, o sobre la política, o sobre la seua manera de veure i comprendre el món, conformen un relat que ens porta, també, a través de confessions «agustinianes», pel sentiment de pertinença a una comunitat imaginada a través de la vida i de la cultura.

dimecres, 9 de novembre de 2016

Presentació "Vigir i badar", de Felip Martí-Jufresa (Barcelona, 15-XI-2016)


es complauen a invitar-vos a la presentació del llibre
de Felip Martí-Jufresa,
que tindrà lloc el dimarts 15 de novembre, a les 19 hores,
a la Fundació Antoni Tàpies (Aragó, 255, Barcelona).


Hi intervindran:

Joan Masó (pensadora indisciplinada i traductora)
Gerard Rosich (exfilòsof i músic)
Felip Martí-Jufresa (autor del llibre)

--
Aquest llibre el compon l’articulació de tres gests. El primer gest és una teoria de l’ésser com a imperi de la legalitat: una ontologia de la dominació. El conjunt del que és hi és pensat com a producte incessant d’una repetició metastable i conflictiva, però constitutiva d’un teixit normatiu hipercomplex suficient per generar món. Aquesta ontologia para la taula sobre la qual s’opera el tercer gest: una teoria del subjecte com a anarquisme metafísic. El subjecte hi és pensat com a límit d’un procés intermitent i incompletable de distanciació respecte de l’ésser. Aquesta idea-límit no és una substància, és el terme no-instituïble d’una kénosis atea, d’un buidament al terme del qual no hi ha cap Déu, ni cap Natura, ni cap Buit, sinó l’anarquia com a ficció metafísica. El segon gest, una teoria de la teoria, és la cartografia inacabada de les múltiples maneres de passar del primer al tercer gest. La teoria hi és pensada com el conjunt divers i indisciplinat de mètodes mitjançant els quals la societat fabrica la intel·ligibilitat de la normativa dominant i amb això la distància alliberadora respecte del que s’ha trobat ser.

diumenge, 6 de novembre de 2016

Presentació del llibre «Els valencians, des de quan són valencians?, de Vicent Baydal a Monòver


es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre
de Vicent Baydal,
que tindrà lloc el divendres, dia 11 de novembre, a les 20 hores,
al Kursaal Fleta (carrer Quiles Mollà, 3)
durant la Fira de Santa Caterina de Monòver.
Hi intervindrà l'autor del llibre


L’estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament inèdit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l’avançament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral·lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d’història. En concret, la defensa dels Furs de València, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l’aparició d’una consciència col·lectiva pròpia, que diferenciava els habitants del regne de València, els valencians, dels altres pobles de la Corona d’Aragó i la resta d’Europa.

Vicent Baydal (València, 1979) és doctor en història medieval i ha estat investigador a l’Institut Universitari Europeu de Florència i al Corpus Christi College de la Universitat d’Oxford. Actualment és professor del Departament de Dret de la Universitat Pompeu Fabra.

Presentació del llibre «Els valencians, des de quan són valencians?», de Vicent Baydal


es complauen en invitar-vos a la presentació del llibre
de Vicent Baydal,
que tindrà lloc el dijous, dia 10 de novembre, a les 20 hores,
a la biblioteca (Rambla de la Llibertat, 22).
Hi intervindrà l'autor del llibre




L’estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament inèdit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l’avançament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral·lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d’història. En concret, la defensa dels Furs de València, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l’aparició d’una consciència col·lectiva pròpia, que diferenciava els habitants del regne de València, els valencians, dels altres pobles de la Corona d’Aragó i la resta d’Europa.

Vicent Baydal (València, 1979) és doctor en història medieval i ha estat investigador a l’Institut Universitari Europeu de Florència i al Corpus Christi College de la Universitat d’Oxford. Actualment és professor del Departament de Dret  de la Universitat Pompeu Fabra.

Presentació del llibre «Els valencians, des de quan són valencians?», de Vicent Baydal


es complauen en invitar-vos a la presentació del llibre
de Vicent Baydal,
que tindrà lloc el dijous, dia 10 de novembre, a les 20 hores,
a la biblioteca (Rambla de la Llibertat, 22).
Hi intervindrà l'autor del llibre


dimarts, 18 d’octubre de 2016

Presentació llibre de Vicent Baydal a Sedaví (20-X-2016)


us conviden a la presentació del llibre
de Vicent Baydal,
que tindrà lloc a la seu de Compromís de Sedaví
(carrer Pintor Sorolla, 43)


Hi intervindran:

Vicent Baydal
(historiador i autor del llibre)
Vicent Olmos
(editor i historiador)

L’estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament inèdit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l’avançament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral·lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d’història. En concret, la defensa dels Furs de València, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l’aparició d’una consciència col·lectiva pròpia, que diferenciava els habitants del regne de València, els valencians, dels altres pobles de la Corona d’Aragó i la resta d’Europa.

dimecres, 28 de setembre de 2016

Presentació biografia de Manuel Brunet a Figueres (2-XI-2016)


es complauen a convidar-vos a l'acte de presentació del llibre
de Francesc Montero i Aulet,
que se celebrarà el dimecres, 2 de novembre de 2016,
a les 19:30 hores,
a la bibliteca (Pl. del Sol, 11, de Figueres)


Hi intervindran:
Alfons Martínez (regidor de Cultura de Figueres)
Jaume Guillamet (catedràtic de Periodisme de la UPF)
Enric Pujol (professor d'història de l'UAB)
Francesc Montero (autor del llibre)

www.editorialafers.cat · editorialafers.blogspot.es · afers@editorialafers.cat · @editorialafers

Figura poc recordada de la generació del periodisme català d’entreguerres, Manuel Brunet i Solà (Vic, 1889–Figueres, 1956) va mantenir durant la seva joventut una estreta relació amb figures rellevants del Noucentisme. Més endavant, ja plenament consolidat com a periodista, va destacar per la versatilitat temàtica i genèrica i per un domini indiscutible de l’ofici. Rodamón de les redaccions dels diaris catalans més importants del seu temps, comentarista de política catalana i internacional, polemista combatiu, crític sagaç, durant els anys vint i trenta els seus articles tenien una notable repercussió en els cercles intel·lectuals i polítics. En esclatar la Guerra Civil, la persecució dels anarquistes el va obligar a fugir a Itàlia, i no va tornar fins al 1939. En aquest nou escenari, la seva carrera va quedar truncada, i ell completament desubicat. La seva controvertida actitud durant la primera postguerra, escrivint en castellà com a col·laborador de la revistaDestino amb el pseudònim «Romano» i relegant a l’àmbit privat la seva adhesió a la cultura catalana, va condicionar la seva recepció posterior. Vencedor vençut, era considerat sospitós per les instàncies dirigents a causa del seu passat catalanista, i alhora vist com un traïdor pels membres de l’exili a causa de la seva adaptació i acceptació de les noves circumstàncies en el marc del franquisme. La trajectòria de Manuel Brunet és polièdrica, presenta arestes i contradiccions, continuïtats i ruptures. Tanmateix, la seva producció enriqueix el nostre passat periodístic i cultural, i l’anàlisi i la interpretació de la seva figura constitueix també un botó de mostra representatiu de la complexitat i dificultat de comprensió d’una part de la cultura catalana de la primera meitat del segle XX.

diumenge, 25 de setembre de 2016

Conferència de Vicent Baydal: «Des de quan els valencians som valencians?» (Ibi, 14-X-2016)

Celebrem el 9 d'Octubre

Conferència
«Des de quan els valencians som valencians?»

A càrrec de Vicent Baydal,
professor d'Història del Dret a la Universitat Pompeu Fabra


Divendres 14 d'octubre – 19:30 hores
Centre Social Polivalent d'Ibi (C/ Dr. Ferran, 5)

Organitzen:
Ajuntament d'Ibi
Associació Cultural El Teix
AVIVA (Agència Local de Promoció del Valencià)





L’estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament inèdit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l’avançament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral·lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d’història. En concret, la defensa dels Furs de València, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l’aparició d’una consciència col·lectiva pròpia, que diferenciava els habitants del regne de València, els valencians, dels altres pobles de la Corona d’Aragó i la resta d’Europa.
Vicent Baydal (València, 1979) és doctor en història medieval i ha estat investigador a l’Institut Universitari Europeu de Florència i al Corpus Christi College de la Universitat d’Oxford. Actualment és professor del Departament de Dret de la Universitat Pompeu Fabra.

dissabte, 24 de setembre de 2016

Presentació «Els valencians, des de quan són valencians?» a Tavernes de la Valldigna (30-IX-2016)


i l'Editorial Afers
es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre
de Vicent Baydal,
que tindrà lloc divendres 30 de setembre de 2016 a les 20 hores,
(passeig de Lepant, s/n).


L'acte comptarà amb la presència de l'autor del llibre


——
L’estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament inèdit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l’avançament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral·lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d’història. En concret, la defensa dels Furs de València, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l’aparició d’una consciència col·lectiva pròpia, que diferenciava els habitants del regne de València, els valencians, dels altres pobles de la Corona d’Aragó i la resta d’Europa.

Vicent Baydal (València, 1979) és doctor en història medieval i ha estat investigador a l’Institut Universitari Europeu de Florència i al Corpus Christi College de la Universitat d’Oxford. Actualment és professor del Departament de Dret de la Universitat Pompeu Fabra.

dissabte, 18 de juny de 2016

«Una memòria compartida». Presentació i debat 'mirmandià' (22.VI-2016)


Mirmanda, l'editorial Afers i la Lllibreria la Memòria
us conviden al debat sobre «símbols i llocs de memòria»
que tindrà lloc a la llibreria La Memòria
(plaça Vila de Gràcia, 19 de Barcelona),
arran de la presentació del llibre


Hi intervindran:

Enric Pujol (coeditor del llibre)
Marta Rovira (coautora)
Marc Sogues (coautor)
Òscar Jané (codirector de la col·lecció Mirmanda)


***

Aquest llibre palesa l’existència d’una memòria compartida pels catalans més enllà de divisions polítiques actuals i passades. La importància d’una memòria comuna és fonamental per parlar de nació. Ho és  tant en el cas català com per a qualsevol realitat nacional o estatal. L’anàlisi de la memòria col·lectiva ha centrat una branca importantíssima de la recerca dels historiadors, pensadors i científics socials dels darrers temps. I ha tingut concrecions molt brillants, com ara l’obra pionera dirigida per Pierre Nora, Les lieux de mémoire (7 vols., 1984-1993), referida a la República francesa. A Catalunya, el pioner fou Albert Balcells amb Llocs de memòria dels catalans (2008), una reflexió sobre les relacions entre memòria, història i identitat nacional. Balcells era, doncs, la persona més indicada per redactar el pòrtic d’aquest volum. El llibre aplega estudis molt útils per a l’anàlisi d’una temàtica indefugible per als catalans. S’hi parteix del mateix territori com a memòria, sense desatendre espais emblemàtics. I, juntament amb el territori, hi ha les persones, vistes des d’una perspectiva dinàmica i en situacions límit, com ara durant la guerra i l’exili. També s’hi recullen estudis que fan referència a la transmissió d’idees, a l’art, a la literatura, als símbols i als arxius com a dipositaris de la memòria.

 El Grup Mirmanda és un col·lectiu de reflexió sobre temes que poden representar un pal de paller en el desenvolupament cultural i territorial de la societat. És una àgora oberta i dinàmica, d’ambdós gèneres, d’historiadors, historiadors de l’art, arquitectes, sociòlegs, filòlegs, economistes, editors, fotògrafs, filòsofs i molts altres que, provinents de diferents punts del territori, miren de realitzar una tasca de reflexió de país, rigorosa, científica i pràctica. L’origen rau en la creació de la revista de cultura Mirmanda, la qual, des del nord del país i des de la seva creació el 2006 (www.mirmanda.com), fa emergir temes i debats d’interès nacional i internacional. Els col·laboradors del Grup Mirmanda treballen diàriament per a traspassar fronteres amb temes que interessen tant a Sueca, Figueres, Barcelona o Perpinyà com en qualsevol part del món. Aquesta col·lecció és el resultat d’una col·laboració sòlida i de país entre l’editorial Afers i Mirmanda.

Els autors que han col·laborat en aquest volum coneixen bé la matèria tractada i s’han esforçat per fer treballs sintètics, rigorosos i atractius per al lector. No en va una de les principals finalitats del llibre és estimular nous treballs sobre la qüestió. En el primer bloc, «Territoris, persones i memòria», s’hi apleguen els estudis d’Enric Pujol, Antoni Pol, Pep Vivas, Miquèl Ruquet, Jordi Font i Eric Forcada. En el segon bloc, «Idees, cultura i memòria», s’hi recullen les contribucions d’Albert Testart, Marc Sogues, Mariona Seguranyes, Erola Simon, Lluís Obiols i Marta Rovira. Al final, s’hi inclou una descripció biogràfica dels autors per tenir un coneixement més minuciós dels seus treballs i de les seves aspiracions.
editorial afers
Av. Doctor Gómez Ferrer, 55-5 / Apartat de correus 267 / 46470 Catarroja (País Valencià)
www.editorialafers.cat / afers@editorialafers.cat